dimarts, de setembre 20, 2005

Sant Miquel

No fa molts anys, quan jo en tenia uns vint i pocs d’anys, el dia central de la Festa Major del meu poble era el dia de Sant Miquel, el 29 de setembre. La gent ja havia venut algun sac d’avellanes, i es podia comprar un bon “tratge” per lluir durant el ball que es feia per la nit, al teatre o al cafè fent un “vermut”. Be, això últim passava abans de la crisis de l’avellana, uns quants anys abans. Però, la qüestió és que per decret de l’alcaldia, sí! Desprès de fer una mena de plebiscit amb cap garantia democràtica, la festa major ja no tenia per que caure el dia de Sant Miquel, si no l’últim cap de setmana de setembre. L’últim cap de setmana de setembre ha coincidit molts anys, com ara enguany, amb les festes majors de Barcelona, Reus i Tarragona, tres ciutats on i viu durant la setmana molta de la gent que és d’Alforja o n’és descendent. A més de la possible gent de les rodalies que podrien venir als diferents actes que es realitzen al poble (ball, diables, gegants, concerts, teatre...), que de ben segur aniran a Tarragona o a Reus, on poc podem competir en actes grans (com concerts). Les ments pensants del meu poble sempre han tingut unes idees genials per fer promoció del poble, fer augmentar la qualitat de vida de la gent que hi viu, tenint-la contenta...Jo no sóc creient, no és el fet de que el dia del Sant sigui el 29, si no és el fet de la tradició. Jo sempre he sentit que qui perd les arrels perd la identitat. Doncs al meu poble sembla que el que volen, des de les altes instàncies, és que perdem les nostres arrels més profundes... destruint tot allò que els nostres avantpassats, més assenyats que nosaltres, van crear. Ja ha desaparegut la Festa Major d’hivern, quant falta per a que desaparegui la de Sant Miquel? tal com van les coses, sembla que ben aviat...

dijous, de setembre 15, 2005

Un dia de feina...

Dijous, com sempre arribem aviat a la feina i ens connectem a internet per mirar el correu nou que ens hagi pogut arribar en l'última nit, també escoltem una mica de musiqueta i ens relaxem abans de començar el dia de treball. Els alumnes comencen a arriber i fitxar (clic - clac!). A la primera hora farem classe, una mica de teòrica de l'ofici, desprès l'esmorzar, que cada dia és un bon moment on es riu i es parla desenfadat. Quan sona el PI! PI! PI! tots a treballar!! és l'hora de picar una mica... fins al pròxim PI! PI! PI!

diumenge, de setembre 11, 2005

Sopar amb amics

Dissabte a la nit, unes pizzes, un bon vi, sí! cola també, i uns bons amics = a una vetllada molt agradable, on es va riure i parlar molt, i lo millor, on es va disfrutar de la vida, sense estrés. Avui dia, amb la vida tan atrafegada que portem, una vetllada com aquesta es com respirar aire fresc i sa, en mitx d'un ambient carregat... o no?

dijous, de setembre 08, 2005

Per Fi!!

Per fi s’ha acabat!! Ja he acabat amb els exàmens, be! De fet, tan sols n’era un, doncs: Per fi he acabat amb l’examen!!
Tan mateix, m’hauré d’esperar una eternitat per saber si he aprovat o he suspès. El de la meva “UNI” o “FACU”, com diuen les nenes piges, tarden uns 1000 anys en corregir els exàmens.
Si aprovo, ja hauré acabat i per fi seré psicòleg, si suspenc doncs sant Tornem-hi!! Una nova matricula de l’assignatura més ós de tota la carrera. De fet, hom podria pensar que com que és l’última assignatura forta que he tingut, i per efecte de l’heurístic d’accessibilitat, només recordo els mals moments que he passat intentant memoritzar teories i dades..., però recordo com si fos avui els mals moments que vaig passar amb el primer parcial de psicometria, amb la teoria clàssica dels test, amb sociologia, amb el llibre mal estructurat que no sabies per on agafar-lo, amb psicologia social i psicologia de l’aprenentatge (conductisme pur i dur), etc. En un concurs, psicologia del pensament i del llenguatge obtindria el primer premi!!

Bueno, esperem que la jaia és porti be i m’aprovi, almenys pel pernil “pata negra” que li he enviat...

dimarts, de setembre 06, 2005

La Memòria


Dimarts, com més repasso els apunts més veig que no sé res de res. Em sembla que les coses que he après s’han esborrat de la meva memòria. Ja és ben curiós això de la memòria, et pots recordar d’una cançó que fa mil anys que no escoltaves, o d’un estiu del jurassic que vas passar amb els amics a Capafonts o una Setmana Santa a la Morera del Montsant... i no pots recordar de cap de les maneres que diu la Teoria dels Models Mentals o la dels Esquemes de Raonament Pragmàtic, tot i que ho has estat matxacant durant els últims mesos, cada dia!! Sobretot ara que s’acosta l’examen...

diumenge, de setembre 04, 2005

El dimecres ja s'acosta, i el meu escriptori sembla un “cuartu dels mals endreços”. Però no us penseu, quan acabi no millorarà gaire l’aspecte.

divendres, de setembre 02, 2005

Un gran dubte

Els bocamolls, pilotes i KGB’s són una classe de subjectes que fan la pilota als caps i que expliquen tot allò que es diu i es fa en la jornada de treball, passant per les idees, actituds, anècdotes, fins a les més petites cosetes sense importància que es poden arribar a dir mentre treballes, però que a aquestos subjectes els sembla que els serviran en els seus afers “llepaculescs”. Qui, quan està treballant amb els companys, no ha fet referència alguna vegada a algun aspecte del cap que ens fa gràcia, però sense cap importància, doncs aquest tipus de “animalons simpàtics” sembla que tenen una debilitat per explicar-ho tot. Però, si us fixeu be, són ells els que més coses gracioses (i grolleres) diuen del “jefe”, fins i tot són els que més cops “s’escaqueigen” de treballar, deixant als companys coixos. En la meva vida professional n’he vistos d’aquestos, diria que en quasi totes les feines n’hi ha un o dos. Però, en aquesta última feina és on m’he trobat el més gran de tota l’espècie de “menjapollesdejefe”, jo diria que és “la mare de tots els Tocacollons”. I no sé que fer, si caçar-lo i col·locar el seu cap al meu menjador, o dissecar-lo de cos sencer i exposar-lo al públic en el museu d’història natural, o deixar-lo com espècimen rar en un terrari al zoo, amb els cocodrils, les pitons i altres rèptils perillosos (com que és un animal de sang freda!)...
És un gran dubte que tinc.

dijous, de setembre 01, 2005

¿O qué?

Els Navarresos i Bascos quan acaben una frase o pregunta diuen “¿o que?”, és ben curiós perquè es donen frases ben insospitades, com la que no fa gaire vaig sentir en una conversa per telèfon: “¿cómo está Miguel? ¿o qué?” o la que un basc ens va dir a San Sebastià quan sortíem d’un aparcament en un carrer: “¿salis? ¿o qué?. Aquest últim subjecte potser ens deia: “¿salís del aparcamiento o queréis hostias a manta?”, per que ja se sap, els bascos tenen força mala llet, només cal vore com tallen els troncs, amb destrals!!! Que no saben que hi ha unes màquines que es diuen motosserres?
Be, tota aquesta reflexió és per preparar-me a dir ¿o qué? Cada cop que acabi una frase: “sois unos tipos estupendos, ¿o qué?”, “tía buena, ¿o qué?”, “¿vete a la mierda! ¿o qué?”...