dimarts, de febrer 28, 2006

diumenge, de febrer 26, 2006

Objectiu posposat

Una mal de gola ens fa posposar el segon objectiu: Alforja – Arbolí, Arbolí – Alforja. La vida ens ha fet una mala passada, els virus, bactèries o fongs que pul·lulen per l’aire, han infectat les meves angines, inflamant-les. Aquest factor més el fred que feia a dalt del single van fer-me repensar lo de pujar a la muntanya... desprès de trucar als meus col·legues, varem decidir de intentar-ho la setmana que ve. La noia que se’n fotia de nosaltres tindrà més raons per riure, però, tingueu present que: qui riu l’últim riu millor!! A més, exigim que pengi les fotos on es veu com s’arrossega per pujar dal del volcà!!

PD.
No et riguis de l'edat d'un, que tu vens darrera...

dilluns, de febrer 20, 2006

primer OBJECTIU COMPLERT

Primer objectiu, arribar a Pugcerver pel camí de sempre, des del poble i baixar pel camí de la canaleta, dificultat 1 sobre 10. OBJECTIU COMPLERT!! Unes 3h de camí, amb una para d’uns cinc minuts a la Creu de Formatge. Per ser el primer dia de caminada, després de quasi un any sense caminar en serio, la cosa va anar força be, una mica cansats, però menys de lo esperat. Pel que fa a mi, em pensava que el dissabte per la tarda estaria més cansat, però la cosa no va anar així... millor!!
Pel camí, els tres caminaires, varem parlar de tot, varem “rajar” com diuen els meus amics, varem parlar de política, tan municipal com autonòmica, sobre tecnologia, sobre dones, dels amics, etc...
El pròxim objectiu: des d’Alforja a Arbolí, pel camí que porta el nom d’aquest últim, dificultat 2 sobre 10.
Avore quanta gent s’apunta, i quans faran cap de debò!!
 Posted by Picasa

dimecres, de febrer 15, 2006

un dia que diuen que si és dels enamorats

Sant Valentí!! Quina presa de pel!! Es que aquest és l’únic dia dels enamorats? Jo crec que no, tots els dies tindria que ser-ho, fins i tot aquell en que enviaries a la merda a la teva parella (per dir-ho planament). Fer regals esta be, sempre és maco de fer-ne i més rebre’n, però la institucionalització dubtosa d’un dia a l’any per els enamorats, és això, MOLT DUBTOSA!! Darrera d’aquest dia tan sols hi ha una afany comercial per vendre articles que durant l’any la gent no deu comprar, com un allau de colònies i perfums, joies, flors, i un llarg etcètera de productes, molts d’ells (la majoria) inútils, que acabaran, en el millor dels casos, dins d’un armari...
El “tinglado” està muntat per a que ens els gastem tots en tonteries. Si de debò estimes a una persona, dóna-li un bon petó, et “curres” un bon sopar, amb vi i cava, i per acabar la vetllada foteu un bon polvet que us deixi ben extenuats i satisfets. Això cada dia, i veuràs quin gran amor que sentireu l’un per l’altre!!

dimarts, de febrer 14, 2006

Calçotada

Calçots!! Un menjar ben peculiar aquest, sobretot la manera de menjar-se’ls. Has de sucar-los al romesco i desprès, aixecant-los per sobre del teu cap, els has d’introduir per la par tendra a la boca. Sembla una cosa ben senzilla, i ho és... el “problema” es que acabes emmascarat, tan si els has cuit com si no, a més, de ben segur que acabaràs amb la pitrera plena de salsa i amb una alè d’aquestos que espanten les sogres, sobretot si desprès dels calçots t’has fotut uns bons talls de carn, llonganissa i botifarra amb un all i oli que coïa com un mal bitxo!!
Malgrat tos aquestos “inconvenients”, el menjar calçots té unes avantatges que no es poden passar per alt, i que són, a la fi, les que inclinen la balança de decidir anar a fer una calçotada: una bona taula plena, a més de menjar, de molt bons amics, les rialles i converses sense sentit (també amb sentit) que es donen, un solet d’hivern que convida a sortir al carrer, ..., a més de lo bones que estan aquestes refotudes cebes!! Posted by Picasa
 Posted by Picasa

divendres, de febrer 10, 2006

La Calçotada

Aquest cap de setmana, si el temps i l’Elsa acompanyen, anirem de CALÇOTADA!! Ens fotrem un munt de cebes i un munt de botifarres!! Però això, que també està molt be, no és lo millor, lo que de debò importa es que desprès d’un munt de mesos, molts dels meus amics hi seran, i com sempre ens fotrem un fart de riure, ens explicarem com ens va la vida, comentarem la situació política actual, parlarem de ...
Sembla ser que en una taula, amb bona companyia, bons aliments, una mica de vi... les coses es veuen d’una altre manera, tots els problemes que ens puguin acompanyar durant la setmana es queden aturats per unes hores, pots respirar, no sé si m’entens...