dimarts, de març 27, 2007

Plans de futur inmediat!!


Quina setmaneta que ens espera!! No aquesta, la que ve!! JA! JA! JA!! I es que arriba la Setmana Santa, i això vol dir,en el meu cas, MINI VACANCES!! Des del divendres 30 de març al dimarts 10 d’abril... quin munt de dies, eh?
El meu pla de vacances, no fotre brot!! és un bon pla, no?
I com deien en una coneguda sèrie de la TV, “m’encanta que els plans surtin be”!!

dimarts, de març 06, 2007

La meva feina és de Monitor Ocupacional

I, això què és? Què coi és un monitor ocupacional? Moltes vegades ni jo mateix ho sé, des del 1999 que faig aquesta feina, i encara no ho tinc del tot clar...

En principi, els qui ens dediquem a aquesta feina, fem una labor social, depenem, d’una o altra manera, del departament de treball i ensenyem. Com es pot deduir , hi ha tres components associats, un de social, un altre de laboral i un tercer d’educatiu. Normalment, intentem ensenyar diversos oficis a persones amb un alt risc d’exclusió social (marginació), a banda, també, pretenem ensenyar una colla d’habilitats socials relacionades, sobretot, amb el món del treball, com la puntualitat, no asseure’s mentre treballen, fer la feina encomanada, etc.
Actualment treballo en una Escola Taller, que és un programa adreçat a nois i noies de entre 16 i 25 anys. En el meu cas, ensenyo de paleta, però hi ha tres mòduls més, pintura, electricitat-fontaneria i fusteria. Amb un total de 32 alumnes (vuit per mòdul). Què fem els sis professionals que hi treballem (quatre monitors, una coordinadora pedagògica i una directora), doncs a banda d’ensenyar els respectius oficis i les habilitats socials abans esmentades, intentem que els alumnes que no tinguin la ESO (la majoria), se la treguin, també les fem unes classes de matemàtiques, molt importants tant per llurs oficis com per la vida mateixa. A més, la nostra coordinadora es trenca les banyes per a poder fer uns tallers molt necessaris per els nostres nois i noies, com, per exemple, violència de gènere, educació sexual, alimentació, drogoaddicció, etc.
Totes aquestes coses juntes, ajuden als nostres a alumnes a tenir criteri, a formar-se en un ofici que els doni les possibilitats de tirar en davant, en definitiva, a madurar com a persones de la nostra societat. La majoria d’aquestos nois i noies haurien d’estar acabant la ESO, fent un cicle formatiu o estudiant batxillerat, però per un o altre motiu s’han quedat fora.
El treball és dur, complicat, uns dies tot va be, d’altres tot es torça, però l’objectiu és força engrescador, al menys per a mi, i fa que continuem estirant del carro. Tan mateix, hi ha dificultats que no provenen directament del tracte amb els alumnes i la seva idiosincràsia particular. Si no que ve de les institucions marc que ens sostenen, i que la majoria de vegades no acaben d’entendre quin és el nostre objectiu final, quina és la nostra feina real, que és el què fem, vaja!! El seu objectiu moltes vegades no és el mateix que el nostre. Com a formadors, el nostre és el d’ensenyar, és el de que a final del curs hagin aprés suficient per a poder desenvolupar-se com a professionals en els diferents oficis, i, més important, que hagin aprés a desenvolupar-se com a persones madures i amb criteri propi. No és que les institucions marc no ho vulguin això, suposo que si, però molts cops el seu objectiu prioritari és el de acabar la feina dins del termini establert. No és que no sigui el nostre objectiu, però ho és de forma secundària.

diumenge, de març 04, 2007

Zi Zeñor








"Actuació” diablesca al Parc, ho poso entre cometes per que érem vuit, i hem tirat sis carretilles. Els tabalers eren compartits amb els gegants i fins i tot algun diable també!! El motiu de l’anomenada “actuació” era l’homenatge a la Magda, que fa 25 anys que és mestra al poble d’Alforja i, també, que celebra els seus 50 anys.
De fet, jo no la vaig tenir de mestra, en aquella època (del segle passat), ella tenia la classe de primer i segon, mentre que jo estava a sisè. Els meus mestres eren el Raimon (àlies Harold Lloyd, anomenat així per les ulleres rodones que portava, igual que aquest actor) i la Joana (una excel·lent mestra, almenys per a mi).
Érem pocs i, a més, de dia, però la cosa ha quedat força digna, o no?