dissabte, de desembre 22, 2007

Oh! Oh! Oh! Ja tenim el Nadal aquí, un altre any!!

Oh! Oh! Oh! Ja tenim el Nadal aquí, un altre any!!estrella Nadal 1

ens desitgem Bon Nadal i Feliç Any Nou!!,

ens donem petons i abraçades,

ens enviem nadales,

formulem desitjos d’amor i pau per a tot el món. Però, tot és quedarà amb això, desitjos i pensaments, paraules que s’endurà el vent, com la majoria de propòsits d’any nou que ens fem (fer dieta, anar al gimnàs, fer més excursions, deixar de fumar,...)

El que passarà aquí, també serà lo de cada any (des de, ja fa, un cert temps), comprar i comprar, gastar-se la paga extra, i la no tant extra, com autèntics addictes al fregament compulsiu de targetes de crèdit i dèbit, en els establiments més variats dotats, és clar, de datàfons. A més, es dona una cosa curiosa aquestos dies, que, qui més que menys, ha experimentat en carn pròpia, al fregar la targeta en una botiga, et diuen que les línies estan saturades. Tothom està comprant i les línies telefòniques i/o la capacitat de recepció de les entitats financeres, no poden absorbir la gran demanda...

Quelcom que sí m’agrada d’aquestes dates són els àpats (sopars, dinars i, inclús, esmorzars) amb familiars i amics. El que no caldria és que fossin tant hipercalòrics ni de luxe. Al meu entendre, l’important és el fet de reunir-se, en un acte social i socialtzador, al voltant d’una taula, realitzant unes DSC06094conductes altament gratificants (reforçants), com són menjar, beure i xerrar agradablement, en la majoria de casos, amb persones que estimem.

I, ja per acabar, tan de bo, els desitjos de pau, amor i justícia per a totes les dones i homes del planeta no es concentrin sols per Nadal, i es reparteixin en fets i no sols paraules, duran tot l’any, el pròxim i els següents, fins que s’aconsegueixi. Aquesta hauria de ser la fita de tots i totes, sobretot de la gran majoria que, amb les nostres mans i esquenes, sostenim, carreguem i estirem el carro...

dissabte, de desembre 15, 2007

Arrosset negre al tros del Sans!!

DSC09211

El passat diumenge ens vam trobar per a fer una paella d’arròs negre, a l’estil del Sans. El motiu de la trobada, a part de menjar-nos la malaurada paella, va ser el retrobament de vells amics, els de sempre... alguns, com jo mateix, ja no els veus tant com abans. Els motius, el més destacable deu ser la família, amb una nena petita ja no pots sortir tant com fa uns anys, també el fet de viure en una altra població, be això últim no en sóc jo l’únic, i així, en podria anomenar uns quants més de motius, però, no ho faré.

Primer l’arròs, al tros, i desprès el cafè a cal Canyon i Lídia, vam fer petar la xerrada una bona estona. Entre moltes de les coses de les que vam parlar hi havia el tema del cap d’Any, on el farem? doncs vam aclarir quelcom, que ningú el vol celebrar a casa seva... i poca cosa més.

DSC09216

DSC09218Es curiós això dels amics de sempre, els del poble, podem estar molt i molt de temps sense veure’ns, ni, fins i tot, trucar-nos, però, quan et trobes sempre tens coses a dir-te, de mil temes... com que ens n’ha passat de tots colors junts, hem establert vincles molt forts, que no es trenquen ni amb el pas del temps, al menys amb un pas moderat. Així, quan aquestos vincles podrien arribar a trencar-se, el retrobament, fa que efloreixi a la consciència tot el que està relacionat amb aquestos vincles (sentiments, sobretot, però, també records) retroalimentant-los, pel que es tornen a reforçar.

divendres, de desembre 07, 2007

L’autèntic esperit de la “ET”

Ahir, a la nit, ens varem retrobar, per a sopar, els i les professionals que vam treballar per a fer possible un projecte tan complicat com la "ET". Els qui enteníem l’autèntic fi d’aquest projecte, els nois i les noies que en formaven part com alumnes...
I després de sopar, unes partidetes a les bitlles!!