dimarts, de novembre 18, 2008

coses de la vida


Una pica plena de gots bruts, esclar, algú es queixa, però, lo millor... algú contesta!!
Ara bé, ningú els renta!!

dimecres, de novembre 05, 2008

Des del curset

  Des d’ahir, i fins aquest migdia, estem a Barcelona fent un curset, per adaptar els nostres llocs de treball a les noves tecnologies. Es tracta d’un programa (base de dades), per a poder centralitzar tota la feina de l’Associació per la que treballo.

Ahir vam venir amb tren, avui en cotxe, i, quin merder per entrar a Barna, jo no podria viure en un lloc com aquest...

DSC01594DSC01596

dilluns, d’octubre 13, 2008

Fins la soca, dels ous!!

Ja n’estic fins la soca dels ous de tant de gilipolles que vol donar lliçons, i que després, resulta, haurien de tancar la seva boca pudenta!!

Quina colla!! Els veus tant altius!! Oh!! Són els millors... diuen: “ jo faig això, jo faig allò, que bo que sóc”, ah, però, que no us enganyin, són una colla de mentiders, que porten caretes per tapar allò que porten a sota. Ara, hi ha una dita molt certa, s’atrapa un mentider abans que a un coix!!

Eh!! No em feu cas, estic pensant en veu alta...

dimecres, d’octubre 08, 2008

Sembla que “l’assuntu” pinta puta!!

La crisis!!qui en té la culpa de la crisis, uns venedors d’hipoteques llogats per les entitats financeres que les regalaven sense tenir en compte si les podrien pagar o no, aquells que les compraven? Els paletes i manobres que treballaven a metros, cobrant grans sous i gastant-ho tot... es que les entitats financeres no tenien control sobre a qui donaven les hipoteques, es que les grans constructores que han fet uns calaixos enormes, i que ara han fotut a tothom al carrer, que van construir a tort i a dret més pisos dels que es podien vendre, no en tenen la culpa. Doncs, al meu entendre, si, la tenen tota. Esclar que la gent, en general, ha consumit desmesuradament, però, qui concedia els crèdits?

Ara, però, qui haurà de pagar l’ànec (col·loquialment, el pato), com sempre, som naltros, el poble, amb els seus impostos i rascant-se més del compte la butxaca!! Esclar, la culpa és nostra, de qui si no...

Ara, aquestos capitalistes neoliberals que critiquen el control dels governs sobre els mercats, s’aprofitaran del sistema “proteccionista” per a fer front a les seves males gestions. Crec que s’hauria de revisar aquest model, el neoliberal-capitalista, que ens fa patir a tots, mentre ells tenen unes bones butxaques que els permetran passar aquesta crisis sense gaires problemes. Potser no podran anar tan sovint a jugar a golf, per comptes d’anar-hi cada dia, hi hauran d’anar el cap de setmana. Naltros, tan mateix, seguirem patint de valent per arribar a final de més.

dimarts, de setembre 23, 2008

Ja arribat la tardor

Realment, ha arribat, i no sols astronòmicament, no!! També meteorològicament... quin dia més maco que fa. Plou i fa fred. Ahir, molts es varen mullar de debò, i no sexualment parlant (com alguna ment calenteta ja haurà pensat), no!! si no, meteorològicament parlant... a molts, la pluja els va agafar desprevinguts, sense paraigües o anorac. A mi, particularment, la pluja em va agafar mirant-me-la per la finestra de la feina, lo fotut va ser quan, degut a la falta de telèfon, vaig haver de sortir... sort d’un paraigües plegable que tenim (a la feina), que si no.

No res, que sembla ser que ja podem dir adéu, definitivament, a l’estiu. De fet, per a mi és un descans, a veure si, a partir d’ara, ja no suo tant com ho he fet aquest estiu. Això, fa uns anys no ho hauria dit, ja que l’estiu era l’època de l’any que m’agradava més, ara, però, no n’estic tant segur de quina és la millor època, per a mi. Segurament, la millor, és la de els vacances, caiguin quan caiguin!!

diumenge, d’agost 31, 2008

La veritable història de...

Per aquelles casualitats de la vida, hem descobert, mentre fèiem un vol pel voltant d’uns horts, l’origen de la quantitat de CD’s i DVD’s pirates que es venen pels nostres carrers. L’altre dia, a la feina, un nen em va preguntar, precisament, si sabia l’origen d’aquestos. A lo que jo, il·lús de mi, vaig respondre que: de gravadores il·legals, que els fan per cents, o milers, en locals amagats, dins de, l’anomenada, economia submergida... però, ara, després de veure les proves amb els meus propis ulls (ho he fotografiat, per a que no en quedi cap dubte), he comprés que realment, quan es parla de plantes de producció, és literal, plantes (vegetals), que produeixen els seus fruits a la terra, com molts dels aliments que consumim cada dia. D’aquesta manera, no tan sols es fa la competència deslleial a l’industria del cinema o de les discogràfiques, no, també a les fruiteries!!

Aquí teniu les proves de lo que us estic explicant:

DSC01479

DSC01476

dimarts, d’agost 26, 2008

Una nova crida!!

De nou, demano a les ànimes caritatives, que de moment són molt poquetes (1 persona), si teniu jocs de taula que s’estiguin omplint de pols als vostres armaris, altells, quarto dels mals endreços, etc. Ja sé que de vegades costa desprendre’s de segons quines coses, sobretot si hom s’ho ha passat bé, o es té molts bons records. Penseu, però, que és per una bona causa.

Els nens i nenes que ho utilitzaran, com a mínim, hi fruiran tant com vosaltres...

Així, que a més d’andròmines tecnològiques per escoltar música, fer fotografies, practicar la informàtica, jugar, etc., també us demano jocs de taula, que, ara que s’acosta el mal temps, farà fruir a una bona colla de nois i noies!!

divendres, d’agost 15, 2008

Una crida.

Molts de nosaltres tenim a casa trastes tecnològics (gatgets, witgets, o com se’ls vulgui anomenar), que ja no utilitzem, per exemple, un reproductor mp3 dels primers, amb poca capacitat, i tan sols capaços de llegir dos o tres formats de música i res de fotos o vídeos, o un reproductor portàtil de CD’s , o altres trastets com una càmera de fotos digital de pocs megapixels, ordinadors, consoles, etc.

Doncs be, us vull proposar que els hi donem una nova vida, la seva utilitat es pot veure potenciada... jo conec un grup de nens i nenes, de joves i adolescents que encara els hi donaran un bon ús força temps. A vosaltres ja no us faran nosa i algú encara els desfruitarà... què us sembla? Jo ja hi poso el meu granet de sorra, amb un discman i un reproductor multimèdia (PMP), que ja no utilitzem, i que, de ben segur, faran bona companyia, encara.

Apa, si teniu quelcom d’aquestes coses, omplint-se de pols en un racó de casa vostra, allí on treballo jo hi ha un grup de nois i noies que els utilitzaran amb il·lusió, la mateixa que vosaltres vareu experimentar en obrir la caixa, treure els precintes, llegir les instruccions i utilitzar-los!!

DSC01308

dilluns, d’agost 11, 2008

Bons moments, les petites coses que et fan feliç…

Doncs això, no són, en realitat, les grans coses, els grans successos, els que ens fan feliços. Em sembla que aquest és un tema que ja he discutit en altres llocs d’aquest blog, i en comentaris d’altres blogs. Però, perdoneu que hi insisteixi, segurament és per deformació professional.

Un recull de bons petits moments:

DSC01220

DSC08172

DSC06118

dissabte, d’agost 02, 2008

Obert per treball

JAJAJAJA!! Sembla que tothom està de vacances i tanca les paradetes que tenien obertes, per a fer uns quants dies de (presumpte) merescut repòs, al que tots els treballadors i treballadores tenen dret en aquest país. Jo, enguany, no tinc dret, encara, a aquestos dies de repòs (de la feina), ja que ben just si fa ½ mes que treballo, però, espero, que l’any que ve, per aquestes dates pugui dir lo mateix que vosaltres... doncs res, desitjar-vos unes bones vacances a tots i totes aquelles i aquells que les pugueu fer!! I als qui no en podem fer, per ara, res, paciència, que a tot porc li arriba el seu Sant Martí*!!

* Traducció literal de la dita castellana que resa: “a todo cerdo le llega su San Martín”

dimarts, de juliol 15, 2008

Canvis

Aquestos dies estic immers en època de canvis, si, però per a millor... a partir de demà deixaré de ser un aturat (quasi 8 mesos), per tornar al món laboral actiu... vaja! que tornaré a treballar.

Hom es pot preguntar què té de positiu treballar, amb lo be que s’està a casa sense fotre res i cobrant cada mes!! Doncs, en el meu cas, va ser d’aquesta manera el primer mes, però, els altres han estat un calvari, em sembla que no m’havien passat tantes “desgràcies” corporals seguides en ma vida. M’he enganxat de l’esquena, del coll, ha patit grips, constipats i angines de cavall, per no parlar que els preus pugen, i a l’atur el sou baixa (periòdicament).

dimarts, de juliol 08, 2008

Cap de setmana a Pamplona...

Tot i que aquest cap de setmana passat (concretament el diumenge 6), es celebrava el Mercat DSC01118 Medieval al poble, jo tenia compromisos ineludibles a Navarra, en concret a Aoiz... es casava un tiet de la meva companya, per tan, no podia fer altra cosa que anar-hi, per moltes coses que fessin a Alforja. Així que el dissabte de "bodorrio".

DSC01138I, el diumenge, abans del dinar familiar, al que tampoc es podia dir que no, vam anar a veure el "Chupinaz o", no a la plaça de l'ajuntament, on no hi cabia ni una agulla, si no a un altra lloc, a “Antoñuti”, on hi havia una gran pantalla per a veure-ho. El cava i el vi també van mullar a la gent, però menys. Despré s del Visca, quan tothom es pot DSC01139 posar el mocador al coll, la banda (xaranga)va comença a tocar.

Vam acabar la jornada Sanferminera veient balls regionals d’aquelles contrades, que, en part, no són tant diferents com els nostres, o al menys així m’ho va semblar a mi.

DSC01146

dilluns, de juny 30, 2008

Revetlles, sopars, concerts...

L’estiu ja ha arribat, i amb ell, les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, els soparets i algun que altra concert. DDSC00832esprés d’uns dies de reflexions una mica preocupants, al menys per a mi, han donat pas a uns dies d’esbarjo, la veritat és que, tret d’un sopar on vam discutir una mica sobre el tema, no he pensat amb la crisis i les seves conseqüències, en aquestos darrers dies...

La primera celebració, la Revetlla de Sant JoDSC00838an, on vam celebrar un sopar Medieval al poble, inscrit dins dels actes dels 850 anys. El plat central del menú, un bou de més de 200 Kg, primer cuit a les brases i després acabat de coure en unes cassoles amb  ceba i bolets, què us puc dir: boníssim, ball fins a la matinada, bona companyia...

Uns quants dies de treva i, sant tornem-hi, les festes de Sant Pere a Reus, aquí, qui hi ha xalat més, la meva filla, a qui li encanten els gegants i els nanos, a més de tots els gruDSC00874 ps de danses i balls que hi ha participat... vam anar a veure al Miguel-in al Zeppeling de Salou, on hi feina un concert amb la seva banda, “Los Malditos Roedores”, Bestial!! un so potent, una música acollonant, de fet, es podria dir que el “rock is not dead”. DSC00888 Ah!!, se m’oblidava, abans a sopar amb els antics companys de l’ET i amb la banda. El dia de la Revetlla sopar amb les xiques de Girona i els de Castellvell, a Reus... i l’últim dia, el de Sant Pere, visita als elements festius de Reus, pel matí i per la taDSC00913 rda... acabant amb un xampú del 8 a la Ferreteria!! Quina gloria (el xampú).

Lo pitjor de tot, l’hora que, quasi, hem tardat per sortir del aparcament del Parck-Central de Tarragona, amb un bat de sol que badava les pedres i amb l’AC del Cotxe una mica fotut, un calvari, vaja, per a fer penitència dels pecats i accessos d’aquestos dies.

DSC00959

DSC00974

dijous, de juny 19, 2008

Miguel, cada dia ho veig més negra…

Ja sé que em titllaràs de catastrofista, que ho veig tot negra, que la cosa no està tant malament com em penso, però, nin, cada dia quan llegeixo i escolto les notícies (bàsicament, premsa per internet i ràdio, les notícies de la tele no les veig gaire), sento coses per preocupar-se de debò. Tant en el tema del canvi climàtic, ara es veu que el pol s’està descongelant a marxes forçades, i no ho sé del tot, be, gaire be gens, però em fa l’afecta que el pol deu exercí alguna “feina” en l’equilibri del clima mundial, o no? I, per altra banda, les notícies econòmiques, que cada dia són més dolentes... i, nin, els que sempre acabem pagant el “pato” (ànec) som naltros, el “poble pla”, la massa social, no els qui tenen els quartos...
L’altre dia, en un dinar, un paio comentava que la situació encara empitjoraria més, al seu entendre, i es veu que n’entenia, la cosa seria semblant al crac del 29!! Jo li vaig comentar que el 29 va ser causa de coses “dolentes”, i ell va respondre, si, però en uns anys va passar... si, esclar, després de milions de morts.
El “jefe” del Banc d’Espanya ha aconsellat a les entitats bancàries que redueixin sucursals. I jo em pregunto, aquets tios i ties, els atapeiran en altres sucursals?, no Miguel, crec que no, el que volia dir es que els fotessin fora, apa, al carrer... es veu que ningú vol parlar-ne, però les situacions d’atur massiu i misèria col·lectiva aniran augmentant en un futur, al qual ja hi som immersos de ple.
Ja veus nin, crec que si, que la cosa està molt xunga, i veig un futur molt negra, si no hi posem remei, i en aquest país solem fer les coses quan ja han passat... deu ser un mecanisme de defensa, no pensar en les coses dolentes que poden venir, i, a la curta pot ser bo, no patim estrés, però a la llarga pot ser totalment contraproduent, ja que en el millor dels casos, ens morirem de gana, almenys la majoria “pelada” (de quartos) que som naltros!!





dimarts, de juny 17, 2008

Jo ja tinc el Firefox 3.0!!

Doncs això, jo he col·laborat en aconseguir el rècord... i ja tinc la versió 3.0 d’aquest navegador... encara no he pogut provar totes les meravelles que diuen d’ell, però si he comprovat la rapidesa en que es carreguen les planes web, molt més ràpidament que amb el navegador Explorer. Pel que sembla, també és molt més segur...
Tot i que el sistema operatiu que més utilitzo és el Windows, actualment, al meu ordinador també hi conviu el Linux Ubuntu, un Sistema Operatiu, al meu parer, molt bo, i a més, molt proper a l’usuari final. De mica en mica l’hegemonia del tot Poderós va essent tocada gràcies a multitud de gent que posa el seu granet d’arena, treballant conjuntament en milers de programes lliures, oberts a tothom... i, també, cada dia som més els que utilitzem aquestos programes per a fer coses. Un exemple és el Firefox, un navegador robust, ben fet, molt segur i que cada dia utilitza més gent, a més, no és gens difícil d’utilitzar, i amb gran quantitat d’extensions i aparences, que el fan més atractiu, ah, i no són de pagament!!
EP!! I que no m’oblidi, està totalment traduït al Català!!


Aquí tinc el certificat que ho acredita:





Macarrons a dojo!!

Qualsevol excusa és bona per a retrobar-se, i aquest cop ha estat una “macarronada”. Una olla plena de macarrons i unt munt de salses per a triar i amanir-los. L’experiència va ser bona, molt bona, diria jo... i amb aquesta trobada, ja en vam preparar de noves, un “guatec”, una “pollastrada”, etc...

DSC00761 

DSC00762

Fa uns anys la majoria de ls que ens trobàvem érem fadrins, alguns aparellats, però sense gaires obligacions, més o menys tots sortíem de festa quasi cada cap de setmana. Ara, però, les tornes han canviat, i quasi tots, no tan sols estem aparellats, no, a més tenim canalla, i molts ja van a per el segon!! Si ens ho haguessin dit a les hores, segur que ens hauríem rigut a cor que vol!!

DSC00775

i no diré lo típic, que ens fem grans, no!! no ho diré...

divendres, de juny 13, 2008

Entrevistes surrealistes

Últimament, en les darreres entrevistes de treball que m’han fet, m’he sentit estrany, no sé cóm descriure-ho, tot allò que havia aprés de què dir, cóm dir-ho o quina postura n’és l’adequada, no sembla que hagi servit per a res... avui, que m’han fet la última, després de mirar el meu currículum, no m’ha preguntat quasi res, com si amb el que hi ha escrit ja fos suficient... m’ha explicat quines serien les meves tasques i el sou, i apa, ja et trucarem si surts seleccionat. Quan he entrat, damunt de la taula hi havia uns papers, que, com que l’entrevistadora no hi era, he pogut llegir. Eren unes proves, suposo que per a els possibles monitors, anaven sobre comprensió lectora, “llegeix aquest text i comenta’l”. Però, amí no m’ha la fet!! Confesso que quan ho he vist, he pensat, quina mandra, ara hauré de fer una prova, però, després, al sortir de la sala, he pensat que què estrany que no me l’han fet.
De fet, la feina per la qual he fet l’entrevista és la que he vingut fent els últims 9 anys, i que tot el que em deia ja ho sabia, no li he dit, però fins i tot algunes de les coses que m’explicava, com que el sou els ve marcat per la subvenció que els donen, etc... no eren del tot certes, ja que, per exemple, en l’últim lloc on he treballat, l’Ajuntament hi afegia “calers” per fer el sou una mica més atractiu. Ara, esclar, aquí es demostra el que aquestos projectes importen a les entitats promotores, uns sous baixos fan que la gent amb experiència no si presenti, o digui que no a la velocitat de la llum. Penseu-hi: has de fer de docent, ensenyar un ofici, teòricament i pràctica. No val tan sols la pràctica ja que majoritàriament els alumnes-treballadors tenen series mancances en la formació bàsica, ensenyar el sistema mètric decimal és tota una quimera, dibuix tècnic, tan sols unes bases, també..., i així podríem estar tot el dia. Ah, però, la cosa no s’acaba en l’ensenyament de l’ofici, ja que has de portar tota l’obra, fer d’encarregat de la mateixa, interpretar els planells, decidir quan els altres grups han d’entrar a l’obra, quins materials i on s’han d’anar a buscar, etc., vaja portar molta part del pes del projecte. Quants “profes” acceptarien aquesta feina, mal pagada i amb una gran responsabilitat a les espatlles?
No us dic el sou, per que em preocupa la vostra salut, us podria agafar un cobriment de cor de tant de riure!!

dijous, de juny 05, 2008

Per 10 minuts

Ahir vaig anar a Barna, per una entrevista de treball, quasi tres hores de viatge, entre l’anada i la tornada, i deu minuts de reunió... Malgrat les aparences, aquest no és el tema, si no els trenets amb que es viatge. L’espera a l’estació de Reus va ser agradable, l’airet que corria feia suportable el sol de les primeres hores de la tarda (concretament, per allà quarts de quatre). Fins i tot diria que el lloc està be per passar-hi una estona relaxat llegint un llibre o veient els trens passar. El tren d’anada a la Ciutat Comtal se’l veia modernet, els seients no eren molt espaiosos, però s’hi cabia força be, algun fregament de colze, amb el veí del costat, quan et movies o es movia per caviar de postura, però res de greu. Ara, la tornada, per poder-me asseure al seient vaig necessitar un calçador, literalment!! Per poder canviar les planes de la revista que veig comprar-me, per fer més amè el viatge, quasi que tenia que empènyer el seient del davant. Això, amenitzat amb un “guiri”, enorme, al meu costat, que es va adormir... no us explicaré on va anar a parar la baveta del paio. Tal ment, el vagó semblava una llauna de sardines!! Ah, i se m’oblidava!! Com que el solet entrava per la finestra que tenia al costat, i l’AA encara no estava connectat, a més de sardines enllaunades, el vagó també semblava una sauna, amb uns vapors d’humitat d’allò més humana, ummm!! Quin bon viatge...

TOT PER 10 MINUTS!!

dilluns, de maig 19, 2008

Bons veïns

Des de fa ja un temps, es va observant al terra de l’entrada del bloc, davant de l’ascensor, un tol que fa la pinta d’una pixarada, hi ho és. Jo al principi vaig pensar que era d’un gos, i que l’amo era una mica “guarrillu” i no ho netejava. Però es veu que no, després d’un temps em van dir que era d’humà. A les hores, vaig començar a pensar qui podria ser el subjecte amb incontinència urinària, que no podia arribar al seu wàter. Algú, encara, sense coneixement de causa, ja em va dir qui podria ser, però, jo vaig creure que ho deia per prejudicis, per la seva forma de vestir, pel seu aspecte, vaja. Doncs no, jo estava equivocat i qui m’ho va dir no. Es veu que el paio es pixa al portal, potser, per venjança del món cruel que l’ha classificat com a “vago y maleante”... però que amb la seva actitud poc cívica (per no dir gens), retroalimenta els estereotips del altres.

De fet, algú em va dir, ara aviat s’acabarà tot per que l’incaut se’n va de l’edifici. I, per una bona temporada, no es van repetir els tolls groguencs a l’escala. Ara, però, es veu que ha tornat, juntament amb els seus problemes de bufeta o de control d’esfínters (o tot plegat).

Es veu, però, que algú se n’ha cansat, i l’ha avisat, no cara a cara, si no amb un paperet, aquí teniu lo que l’hi ha dit, amb una gran dosis d’assertivitat (això que no falti):

Cartellet

diumenge, de maig 11, 2008

Que no ens facin combregar amb rodes de molins

Des de ja fa un temps estic observat quelcom molt preocupant, ens fan empassar unes hòsties tan grans i pesades com a rodes de molins, i lo pitjor, no ho veiem... algú podrà pensar que ara caic de la figuera, pot ser si, de fet, però, en la meva defensa, diré que ja fa molt de temps que ho penso, però potser és ara quan més clar o veig.

El canvi climàtic, les notícies que rebem sobre la falta d’aigua, el (poc) finançament que rep Catalunya, la crisis del totxo i la mundial (que portarà a la inanició a milions de persones (segons ens diuen), les invasions en nom de la llibertat, les definicions occidentals de terrorisme, el paga i calla..., i així podria estar una bona estona.

Les grans corporacions o indústries d’informació i els polítics, ens diuen el que ells volen i com volen que ho escoltem...

L’altre dia m’explicava una noia, que estudia medecina, com volen arreglar lo de la falta de metges, creant més facultats de medicina, però no més MIR’s als hospitals. Mirant el telenotícies, i parlant de la falta d’aigua a Catalunya, ensenyaven unes imatges de com s’inundaven els camps d’arròs, al Delta, donant a entendre que els pagesos d’aquella zona utilitzen sistemes arcaics se reg. També, sobre el tema de l’aigua, un dia a la tertúlia de la ràdio, un parlava del “malbaratament” d’aigua que realitzen els pagesos en regar els camps, i ningú dels altres va dir res de la gran modernització que han realitzat els pagesos en aquestos sistemes, ni la gran quantitat d’aigua que utilitza la industria i que podria reutilitzar per a molts dels seus processos. Quan es parla del “baix” nivell dels nostres fills a l’escola, ningú ens explica que el crèdit de síntesis que realitzen els nois i noies en acabar el batxillerat, fa que baixi la nota mitja, i que això no passa en altres comunitats. I lo del finançament!! Sense comentaris (per ara)...

diumenge, de maig 04, 2008

Vacances a la mínima expressió.

DSC00383Vacances a la mínima expressió, si, però vacances... quan t’estàs ofegant el poder treure el nas per un forat i respirar aire et pot salvar la vida. Això és el que ha passat aquest pont de l’1 de maig. Quasi sense pensar-ho, ja que la intenció era anar a una boda, i amb el gasto que això comporta, en època de vaques magres, no semblava que la cosa arribés a passar de vetllada avorrida amb parents que poc es poden veure entre ells (a no ser que t’agradi l’espectacle lamentable que ofereix una semi - guerra freda). Però, tot al contrari, la cosa ha resultat molt be, quasi perfecte. Així, sense menjar-s’ho ni veure-s’ho (traducció desafortunada i barroera de la famosa expressió castellana), - ep, i no parlo del menjar i beure literal, dels que no en va faltar en quantitats exagerades, quasi bíbliques – hem acabat passant uns quants dies en un pobla (dormitori) de la comunitat de Madrid, en un hostalet bufó, on ens feien els llits DSC00472(una preocupació menys), on, segurament degut a la inter-inamistat familiar, els responsables de tot el merder ens van oferir unes atencions remarcables i amb molta dosi d’omplidors líquids i sòlids d’estómacs. Tot això combinat amb un trasllat ràpid d’un punt a un altre de la geografia, sense embussos ni el cansament d’una conducció dilatada en el temps per paratges poc coneguts, sumant-hi que les tietes es morien de ganes de jugar amb les descendències més joves i, gràcies això, tu podies desentendre’t, momentàniament, de l’atenció al teu descendent i atendre una gerra de deliciós xampú, un plat de suculent embotit ibèric o parlar de les futeses que et passessin pel cap amb el pobre contertulià de torn que tinguessis a la vora, normalment, un altre feliç desatès momentani. Ha donat com a resultat uns dies d’oasis, un forat per respirar, unes verdaderes mini vacaDSC00488nces. Això em ratifica la teoria. Que també he fet meva, que la consecució de la felicitat s’aconsegueix per la suma de les petites coses.

divendres, d’abril 04, 2008

Avis a navegants espietes que ronden aquestos mars, últimament…

Es veu que fa un cer temps que ronden per aquestos paratges un tipus de navegant indesitjable, “xivato”, de poques entranyes i dubtosa moral, que no dubte en exclamar: “QUÉ FUERTE!! i va de pressa explicar-ho a tothom, amb la boca desencaixada, per l’emoció de saber que farà malpirata d'aigua dolça , molt de mal.

Un tipus de personatge que jutgen als altres, pel que fan o diuen, sense haver-se mirat mai al mirall per a veure, en realitat, com son. Subjectes sense personalitat, que tan sols tenen com a hobbies posar el dit a l’ull dels altres i mirar als demés com a formigues obreres al seu total servei.

Però, aquests navegants, bucaners, mariners d’aigua dolça, pirates de safareig, filibusters de festa major, han de saber que els qui ells consideren insectes insignificants, també tenen ulls i orelles, per lo que, al llarg de moltes interaccions, també han acumulat MOLTA informació i que han enregistrat tots els seus moviments, TOTS.

Quan hom considera als qui l’envolten com insignificants, acostumen a comportar-se sense complexes, i de vegades, allò que fan és molt curiós, fet que fa que les formiguetes ho recordin be...

dimarts, de març 04, 2008

Un nou bloc

Acabo d’inaugurar un nou bloc a Wordpress. Aquest bloc vol ser un lloc de noticies i curiositats sobre les noves tecnologies, sobretot les de consum, tant a nivell de hardware, com a nivell de software, passant per diversos programes, sistemes operatius, plataformes, vídeo jocs, reproductors portàtils multimèdia (PMP, de Portable Media Players), càmeres fotogràfiques i de vídeo, televisors d’última generació, algun telèfon mòbil, components per a PC, música, pel·lícules, sistemes de so, seguretat..., lo que vulgarment s’anomena un lloc freake, o, avui dia, també, un lloc Techi. Però, a més, i afegiré trastes molt allunyats de tot això, trastes, diguéssim, molt més rudimentaris i antics.

Per començar, hi he “penjat” dos posts, un que tenia en un bloc de prova, i l’altre que ja havia postejat aquí.

 

el trobareu cicant sobre: Trastes a la Xarxa

dilluns, de març 03, 2008

Dos caps de setmana seguits

Primer cap de setmana (24 de febrer):

Una Calçotada com és DSC09904manat, o no... Ens vam ajuntar una bona colla, i, ja des de fa un temps, amb crios i tot. A molts feia temps que no els vèia, però no costa gens de trobar temes per conversar, amb un bon tiberi al davant, i tants anys d'amistat...

 

DSC09918

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DSC09898

(80 cm de Bracet de Gitano,

de crema, mmmmh!!)

 

Segon cap de setmana (2 de març):

DSC09958De fet, la cosa va començar el dissabte, que, amb l’Alan i l’Emilio, vam anar a un viver de l’Ampolla, on ens vam proveir de diverses viandes marineres... i, el diumenge les vam passar pel foc i, cap a l’estómac!! Quin àpat!! 

 

DSC09981

DSC09971

Ja se sap, al voltant d’una taula, amb companyia de bons amics i un bon assortiment de suculents menjars... res de dolent pot esdevenir.

diumenge, de gener 27, 2008

Enquesta...

La meva primera enquesta, en aquest bloc. Si us plau, no us costarà res de fer-hi una mica d’atenció i respondre la alternativa que més s’apropi, o coincideixi, amb allò què penseu.

divendres, de gener 18, 2008

Jo Sóc Diable 1

Un petit vídeo del pas del Ball de Diables d'Alforja per Garcia, inclòs dins de la col·lecció "Jo Sóc Diable". És el primer, però, espero que no serà l'últim, si no un de tot una col·lecció que vull editar. El motiu, els 20 anys que el Ball de Diables fa aquest any...

divendres, de gener 04, 2008

Doncs sí, aquest cap d’any el vam celebrar a casa, en família!!

.. i la família érem la N la E i Jo ... tres persones, , més encara, alguna d’elles es va quedar clapada desprès dels raïms, i, aquest algú, es va esperar per què hi havia raïms, si no tampoc hi hauria arribat.