dilluns, de juny 30, 2008

Revetlles, sopars, concerts...

L’estiu ja ha arribat, i amb ell, les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, els soparets i algun que altra concert. DDSC00832esprés d’uns dies de reflexions una mica preocupants, al menys per a mi, han donat pas a uns dies d’esbarjo, la veritat és que, tret d’un sopar on vam discutir una mica sobre el tema, no he pensat amb la crisis i les seves conseqüències, en aquestos darrers dies...

La primera celebració, la Revetlla de Sant JoDSC00838an, on vam celebrar un sopar Medieval al poble, inscrit dins dels actes dels 850 anys. El plat central del menú, un bou de més de 200 Kg, primer cuit a les brases i després acabat de coure en unes cassoles amb  ceba i bolets, què us puc dir: boníssim, ball fins a la matinada, bona companyia...

Uns quants dies de treva i, sant tornem-hi, les festes de Sant Pere a Reus, aquí, qui hi ha xalat més, la meva filla, a qui li encanten els gegants i els nanos, a més de tots els gruDSC00874 ps de danses i balls que hi ha participat... vam anar a veure al Miguel-in al Zeppeling de Salou, on hi feina un concert amb la seva banda, “Los Malditos Roedores”, Bestial!! un so potent, una música acollonant, de fet, es podria dir que el “rock is not dead”. DSC00888 Ah!!, se m’oblidava, abans a sopar amb els antics companys de l’ET i amb la banda. El dia de la Revetlla sopar amb les xiques de Girona i els de Castellvell, a Reus... i l’últim dia, el de Sant Pere, visita als elements festius de Reus, pel matí i per la taDSC00913 rda... acabant amb un xampú del 8 a la Ferreteria!! Quina gloria (el xampú).

Lo pitjor de tot, l’hora que, quasi, hem tardat per sortir del aparcament del Parck-Central de Tarragona, amb un bat de sol que badava les pedres i amb l’AC del Cotxe una mica fotut, un calvari, vaja, per a fer penitència dels pecats i accessos d’aquestos dies.

DSC00959

DSC00974

dijous, de juny 19, 2008

Miguel, cada dia ho veig més negra…

Ja sé que em titllaràs de catastrofista, que ho veig tot negra, que la cosa no està tant malament com em penso, però, nin, cada dia quan llegeixo i escolto les notícies (bàsicament, premsa per internet i ràdio, les notícies de la tele no les veig gaire), sento coses per preocupar-se de debò. Tant en el tema del canvi climàtic, ara es veu que el pol s’està descongelant a marxes forçades, i no ho sé del tot, be, gaire be gens, però em fa l’afecta que el pol deu exercí alguna “feina” en l’equilibri del clima mundial, o no? I, per altra banda, les notícies econòmiques, que cada dia són més dolentes... i, nin, els que sempre acabem pagant el “pato” (ànec) som naltros, el “poble pla”, la massa social, no els qui tenen els quartos...
L’altre dia, en un dinar, un paio comentava que la situació encara empitjoraria més, al seu entendre, i es veu que n’entenia, la cosa seria semblant al crac del 29!! Jo li vaig comentar que el 29 va ser causa de coses “dolentes”, i ell va respondre, si, però en uns anys va passar... si, esclar, després de milions de morts.
El “jefe” del Banc d’Espanya ha aconsellat a les entitats bancàries que redueixin sucursals. I jo em pregunto, aquets tios i ties, els atapeiran en altres sucursals?, no Miguel, crec que no, el que volia dir es que els fotessin fora, apa, al carrer... es veu que ningú vol parlar-ne, però les situacions d’atur massiu i misèria col·lectiva aniran augmentant en un futur, al qual ja hi som immersos de ple.
Ja veus nin, crec que si, que la cosa està molt xunga, i veig un futur molt negra, si no hi posem remei, i en aquest país solem fer les coses quan ja han passat... deu ser un mecanisme de defensa, no pensar en les coses dolentes que poden venir, i, a la curta pot ser bo, no patim estrés, però a la llarga pot ser totalment contraproduent, ja que en el millor dels casos, ens morirem de gana, almenys la majoria “pelada” (de quartos) que som naltros!!





dimarts, de juny 17, 2008

Jo ja tinc el Firefox 3.0!!

Doncs això, jo he col·laborat en aconseguir el rècord... i ja tinc la versió 3.0 d’aquest navegador... encara no he pogut provar totes les meravelles que diuen d’ell, però si he comprovat la rapidesa en que es carreguen les planes web, molt més ràpidament que amb el navegador Explorer. Pel que sembla, també és molt més segur...
Tot i que el sistema operatiu que més utilitzo és el Windows, actualment, al meu ordinador també hi conviu el Linux Ubuntu, un Sistema Operatiu, al meu parer, molt bo, i a més, molt proper a l’usuari final. De mica en mica l’hegemonia del tot Poderós va essent tocada gràcies a multitud de gent que posa el seu granet d’arena, treballant conjuntament en milers de programes lliures, oberts a tothom... i, també, cada dia som més els que utilitzem aquestos programes per a fer coses. Un exemple és el Firefox, un navegador robust, ben fet, molt segur i que cada dia utilitza més gent, a més, no és gens difícil d’utilitzar, i amb gran quantitat d’extensions i aparences, que el fan més atractiu, ah, i no són de pagament!!
EP!! I que no m’oblidi, està totalment traduït al Català!!


Aquí tinc el certificat que ho acredita:





Macarrons a dojo!!

Qualsevol excusa és bona per a retrobar-se, i aquest cop ha estat una “macarronada”. Una olla plena de macarrons i unt munt de salses per a triar i amanir-los. L’experiència va ser bona, molt bona, diria jo... i amb aquesta trobada, ja en vam preparar de noves, un “guatec”, una “pollastrada”, etc...

DSC00761 

DSC00762

Fa uns anys la majoria de ls que ens trobàvem érem fadrins, alguns aparellats, però sense gaires obligacions, més o menys tots sortíem de festa quasi cada cap de setmana. Ara, però, les tornes han canviat, i quasi tots, no tan sols estem aparellats, no, a més tenim canalla, i molts ja van a per el segon!! Si ens ho haguessin dit a les hores, segur que ens hauríem rigut a cor que vol!!

DSC00775

i no diré lo típic, que ens fem grans, no!! no ho diré...

divendres, de juny 13, 2008

Entrevistes surrealistes

Últimament, en les darreres entrevistes de treball que m’han fet, m’he sentit estrany, no sé cóm descriure-ho, tot allò que havia aprés de què dir, cóm dir-ho o quina postura n’és l’adequada, no sembla que hagi servit per a res... avui, que m’han fet la última, després de mirar el meu currículum, no m’ha preguntat quasi res, com si amb el que hi ha escrit ja fos suficient... m’ha explicat quines serien les meves tasques i el sou, i apa, ja et trucarem si surts seleccionat. Quan he entrat, damunt de la taula hi havia uns papers, que, com que l’entrevistadora no hi era, he pogut llegir. Eren unes proves, suposo que per a els possibles monitors, anaven sobre comprensió lectora, “llegeix aquest text i comenta’l”. Però, amí no m’ha la fet!! Confesso que quan ho he vist, he pensat, quina mandra, ara hauré de fer una prova, però, després, al sortir de la sala, he pensat que què estrany que no me l’han fet.
De fet, la feina per la qual he fet l’entrevista és la que he vingut fent els últims 9 anys, i que tot el que em deia ja ho sabia, no li he dit, però fins i tot algunes de les coses que m’explicava, com que el sou els ve marcat per la subvenció que els donen, etc... no eren del tot certes, ja que, per exemple, en l’últim lloc on he treballat, l’Ajuntament hi afegia “calers” per fer el sou una mica més atractiu. Ara, esclar, aquí es demostra el que aquestos projectes importen a les entitats promotores, uns sous baixos fan que la gent amb experiència no si presenti, o digui que no a la velocitat de la llum. Penseu-hi: has de fer de docent, ensenyar un ofici, teòricament i pràctica. No val tan sols la pràctica ja que majoritàriament els alumnes-treballadors tenen series mancances en la formació bàsica, ensenyar el sistema mètric decimal és tota una quimera, dibuix tècnic, tan sols unes bases, també..., i així podríem estar tot el dia. Ah, però, la cosa no s’acaba en l’ensenyament de l’ofici, ja que has de portar tota l’obra, fer d’encarregat de la mateixa, interpretar els planells, decidir quan els altres grups han d’entrar a l’obra, quins materials i on s’han d’anar a buscar, etc., vaja portar molta part del pes del projecte. Quants “profes” acceptarien aquesta feina, mal pagada i amb una gran responsabilitat a les espatlles?
No us dic el sou, per que em preocupa la vostra salut, us podria agafar un cobriment de cor de tant de riure!!

dijous, de juny 05, 2008

Per 10 minuts

Ahir vaig anar a Barna, per una entrevista de treball, quasi tres hores de viatge, entre l’anada i la tornada, i deu minuts de reunió... Malgrat les aparences, aquest no és el tema, si no els trenets amb que es viatge. L’espera a l’estació de Reus va ser agradable, l’airet que corria feia suportable el sol de les primeres hores de la tarda (concretament, per allà quarts de quatre). Fins i tot diria que el lloc està be per passar-hi una estona relaxat llegint un llibre o veient els trens passar. El tren d’anada a la Ciutat Comtal se’l veia modernet, els seients no eren molt espaiosos, però s’hi cabia força be, algun fregament de colze, amb el veí del costat, quan et movies o es movia per caviar de postura, però res de greu. Ara, la tornada, per poder-me asseure al seient vaig necessitar un calçador, literalment!! Per poder canviar les planes de la revista que veig comprar-me, per fer més amè el viatge, quasi que tenia que empènyer el seient del davant. Això, amenitzat amb un “guiri”, enorme, al meu costat, que es va adormir... no us explicaré on va anar a parar la baveta del paio. Tal ment, el vagó semblava una llauna de sardines!! Ah, i se m’oblidava!! Com que el solet entrava per la finestra que tenia al costat, i l’AA encara no estava connectat, a més de sardines enllaunades, el vagó també semblava una sauna, amb uns vapors d’humitat d’allò més humana, ummm!! Quin bon viatge...

TOT PER 10 MINUTS!!