Dietari d'en McTutacara

canvi de llibreta de notes

2011-05-11T22:59:00.000+02:00

ja fa temps que tinc un altre blog amb el WordPress. I fa temps que no hi publicava, ara hi torno a publicar, i, crec, que serà on, per ara, hi publicaré més coses. El per què, doncs per que, també per ara, m'és més fàcil postejar-hi. Per exemple, des de l'Iphone hi puc publicar tranquil·lament, posant-hi fotos i vídeo. Molts cops tinc ganes de publicar, i tinc una idea, però el fet d'haver-me d'esperar a fer-ho des de casa fa que es refredi la idea i les ganes d'escriure. En canvi, amb l'aplicació del WordPress, puc escriure quan tinc la idea al cap. Així que res, per ara, els meus escrits i fotos estaran en aquest enllaç.

Dipòsits, tubs i canonades metàl·liques

2011-03-15T13:55:00.001+01:00

Aquests darrers dies hi ha una imatge que s’ha quedat enregistrada en el meu pensament i la veig força sovint, vull dir que l’evoco sovint en la meva consciència, és la d’uns dipòsits d’una refineria del Japó que s’estan cremant… i aquesta imatge, sense foc, la veig molts dies, quan passo per davant de la industria química, entre Vila-seca i Tarragona. I penso… si al Japó, que deuen tenir protocols fins i tot per a quan es fon una bombeta del pati del darrera del aparcament de la central, es desborden, aquí, si un dia peta això ens cremarem com a pollastres a l’ast, no?

Si, ja ens poden dir que aquí no hi ha l’activitat sísmica que hi ha a altres llocs del planeta, però al Mediterrani no es pot donar una onada gegantina, un tsunami, com el del Japó? Que li passaria a la nostra indústria química si l’engolís una onada com la del Japó?

Amb això no vull ser alarmista, almenys no és la meva idea, simplement formulo aquestes preguntes en l’aire, a veure que cau… jo ja me les he contestat, i no m’agraden les meves respostes… per acabar-ho d’adobar, tenim 4 centrals nuclears (ja sé que una no funciona, però hi és), i lo mateix d’abans, si els Japonesos, que no es pot dir que deixin coses a l’atzar, no poden controlar-ho, que farem naltros en cas d’un accident? Tonto l’últim? Tots a córrer sense cap direcció en concret? Sap algú on hem de dirigir-nos? Ens hem de quedar a casa? Aquesta última és bona… confinats a casa, clar, com que les nostres llars estan construïdes amb materials aïllants de radiació, de productes químics, de núvols pirolítics, de…

Qua hi va haver l’atemptat al pantalà de Repsol, els anys 80, la gent de Tarragona i Reus va agafar el cotxer i va marxar a la desesperada, van passar pel poble (Alforja) de matinada, en direcció a les muntanyes, van col·lapsar les carreteres, les sortides d’aquestes dues ciutats… si la cosa s’hagués descontrolat, la majoria haurien quedat com els de les imatges de l’èxode de Kuwait, durant la I Guerra del Golf…

Doncs, on vull anar a parar, des de casa meva no sé que hauria de fer en cas de que hi hagués algun tipus d’accident a la química, a la refineria o a les centrals nuclears. Avui he sentit a la ràdio que feia molts anys que no es revisava el pla PENTA, a més, jo no he fet mai un simulacre de res, fin i tot un cop vaig sentir una alarma, estava a prop de la refineria, i la gent que viva a la urbanització no sabia què estava passant, després al TN vaig veure que deien que hi havia hagut un simulacre d’accident a la refineria, però la gent que viu al costat no sap què vol dir que una sirena toqui de forma estrident, i la culpa no és pas de la gent de no saber-ho, si no de qui no ho ha explicat bé!!

quant de temps

2011-02-23T09:34:00.002+01:00

... fa molt i molt de temps que no penjo res de res, la meva intenció era fer-ho, almenys un cop per setmana, però no ho he fet. Així que no seré ambiciós, amb quelcom de tant en tant en tindré prou...

T01xE03 format quadrat

2010-11-27T17:36:00.002+01:00

en aquest exercici es demana cinc fotografies en format quadrat, en aquest cas ja són fotos que he fet prèviament, no pensades en aquest tipus d'enquadrament... però al cap i a la fi l'hes he fet jo.

excursioneta a la Punta del Fangar

2010-11-04T19:23:00.002+01:00

després de la nit de la Castanyada, dos ànimes irreductibles, van anar a fer una petita ruta per la Punta del Fangar...

trailer Sant Miquel10

2010-10-25T18:41:00.000+02:00

emissió en proves

2010-09-18T23:19:00.000+02:00

aquest és un post per comprovar el funcionament de postejar a través del correu electrònic... millor no fer gaire cas.

paranys de la memòria

2010-09-13T21:42:00.003+02:00

és curiós, però a la majoria de gent els dies de pluja els semblen, com a mínim, enutjosos. No obstant això, a mi em donen bones sensacions, em semblen agradables. Això és degut que a la meva memòria emocional (situada part d'ella en l'amígdala), quan era jovenet, quan anava al tros a treballar amb els meus pares, el fet que plogués significava festa, si encara no estavem al tros, podíem seguir dormint, si ja hi estàvem, potser ens mullavem de tornada cap a casa, però el que en arribar-hi havia era: FESTA!!
Per això, encara que a la majoria de persones que conec els sap greu que plogui, i, sobretot, els sap molt greu mullar-se quan està plovent, a mi m'agrada, fins i tot mullar-me, no he portat paraigües fins fa molt poc, i a la meva parella li costava de creurem quan li deia que no el necessitava, que no passa res si em mullo una mica.
Així, vaig associar el fet que plogués amb no treballar i poder fer un munt de coses molt més agradables, en aquell temps, que anar al tros a treballar ...

amunt i avall

2010-09-12T10:21:00.002+02:00

Després de dues setmanes d'anar amunt i avall amb el tren cada dia, la veritat és que no hi ha hagut gaires incidències al tren, però creuo els dits, ja que mai se sap... el temps del tren l'aprofito, al matí treballo, sort que surt directament de l'estació i puc agafar-me una taula. De tornada procuro fer quelcom d'oci, si passo el temps ocupat en quelcom el viatge es fa lleuger i ràpid.

vacances au revoir

2010-08-27T00:20:00.001+02:00

llàstima de vacances... llàstima, per que s'acaben, esclar. Ara hauré de tronar a la rutina del dia a dia, però amb profunds canvis, comparat amb la rutina que tenia abans de les vacances. Continuaré llevant-me a la mateixa hora que abans, però ara per anar a treballar agafaré el tren cada dia, ja aniré explicant les meves experiències amb ADIF (com ja comentava l'amic Martell de Reus). Aquestes vacances he anat tres dies per setmana a BCN amb el tren, i per ara no he tingut gaires problemes, tret d'un dia que el tren que venia de Flix o Mora (no recordo), com que hi havia una "pana" a la via no podia arribar, i vaig haver d'esperar-me al següent tren.
Tot i que l'hora de llevar-me és la mateixa, l'hora de plegar ha canviat, i molt, uns dies plegaré en una hora i d'altres en una altra, per sort he pogut adaptar-me els meus horaris a les meves necessitats, entre lo que la feina em demana i lo que la meva vida familiar també, per tal de poder mantenir un equilibri entre les dues, i no causar gaires conflictes.

the last supper

2010-08-13T22:11:00.005+02:00

tot i el títol, no és l'últim sopar, si no l'ultim com a treballador de Garbí, a partir del setembre la mava feina estarà a un altre lloc...
espero, però, fer molts sopars amb els meus amics i amigues de Garbí!!

Correfoc de Rasquera 2010

2010-08-08T17:26:00.003+02:00

Aquest dissabte passat, dia 7 d'agost de 2010, com ja fa uns 20 anys, el Ball de Diables d'Alforja ha participat al correfoc que organitzen els Dimonis de Rasquera, en aquest poble de la Ribera d'Ebre. El recorregut, com ja fa uns anys, és el mateix i l'ordre de sortida també. Aquest any, però, s'ha caracteritzat per dues coses, la primera, un munt de carretilles per cremar, la segona: més fotògrafs que diables i tabalers junts!!
Després de l'actuació, bany a la piscina i sopar a la fresca, al camp de futbol de Rasquera, amb fideuà, entrepà de pernil, pizzes, olives, beguda (vi, cervesa, refrescos...), gelat de cafè i, lo millor de tot, Pastissets de Rasquera.
Com podeu veure, aquí hi ha una mostra de fotografies de l'actuació, i seguint l'enllaç n'hi ha més (clicant aquí).

diumenge per Cambrils...

2010-08-02T10:41:00.003+02:00

un geladet, uns batuts, algú una bossa de patates... una tarda que voliem pasar a la fresqueta, però que la vam passar a la caldeta, amb una humitat que et deixava el cos enganxós... però, tot i això, les vistes, com sempre a Cambrils, són les VISTES!!

llocs que formen part de la meva vida...

2010-07-25T19:39:00.002+02:00

a partir de setembre aquest lloc (fotos) formarà part de la meva vida diària... a partir d'aquest moment per anar a la feina hauré d'agafar el tren cada dia. Fins ara, de tant en tant, uns mesos més que d'altres, ja l'havia d'agafar per anar a treballar, ara, però, serà la regla dominant en la mava vida laboral. Nous horaris, nous reptes i moltes hores de trajecte en tren. Aprofitaré aquestes estones per a fer diverses coses: treballar (esclar), llegir, escoltar música, potser em miraré alguna pel·lícula o sèrie i, sobretot, per pensar...

com uns autèntics guiris!!

2010-07-19T20:51:00.001+02:00

aquest diumenge... dia autèntic de guiris, amb platja i sol, crema protectora, pell cremada, "toldo" llogat, provisions de platja, amb begudes, patates, galetes..., després, carregats com a mules, vam fer un tragecte al migdia de 1/2 hora per anar a menjar al Pollo Dorado, al costat de la carretera, veient altres guiris amb els seus cotxassos (o cotxets), endevineu que vam menjar, doncs: pollastre, croquetes de pollastre, nuguets de pollastre i calamars (que crec, sincerament, que eren de pollastre). per acabar-ho d'adobar, piscineta, amb la meitat de gent de Riudoms. Per tornar on teniem els cotxes, vam fer el tragecte del migdia amb una hora, aquest cop sense la motivació de la gana.

de paintball res de res...

2010-06-20T18:35:00.003+02:00

es veu que la "merda" va ser tant forta i la resaca tant dura de passar, que alguns s'han tallat!!
oooooh!!
Bé, hem quedat de fer-ho un altra dia, i serà anar-hi expressament, sense festot previ, que ja tenim una edat...

paintball

2010-06-20T10:48:00.003+02:00

avui per la tarda: http://www.pradesaventura.com/catala/catala.htm

el Bou a l'Aleixar

2010-05-29T18:25:00.002+02:00

... hi ha més fotografies del correfoc a l'Aleixar al meu espai fliker, les podeu veure clicant aquí

de bon matí...

2010-05-26T13:30:00.003+02:00

jornada d'innovació a Barcelona

2010-05-21T18:58:00.002+02:00

la bellesa

2010-05-16T19:50:00.003+02:00

la bellesa la podem trobar per tot arreu, només cal mirar una mica ... aquestes flors creixen on abans hi havia l'abocador del poble. Els que vam néixer uns anys abans de 1994, recordarem que el tros de riera que qudaba més avall del fossar vell estava ple de bosses d'escombraries i de merda per tot arreu ... la riuada del 94 es va encarregar de fer la feina que nosaltres no vam fer. Com moltes coses, la mar va engolir, aquest dia, la nostra vergonya, que ja ningú recorda.

Ara, per sort, creixen canyes (igual que llavors), i multitud de plantes que en aquests dies floreixen, oferint un extraordinari espectacle de la natura.

el 5%...

2010-05-14T11:02:00.001+02:00

el fet de que úalg que treballi tingui una retallada del seu sou no és una bona notícia..
el fet de que als pensionistes els retallin el seu poder aquisitiu, congenlant-los la prestació, tampoc, no, res d'això és gaire bo, i menys si pensem que a la banca, a qui se li ha donat un munt de diners públics, pagats per tots noltros, per a que donessin préstecs a la petita empresa (cosa que no van fer, i ha produit un incrment del nómbre de parats enorme), no els tornin i facin grans beneficis. Per altra banda, el posicionament dels sindicats tampoc m'agrada, ara que han tocat als funcionaris, correm-hi tots, fa un temps, quan haurien d'haver posat el crit al cel, fer vagues i reinvidicacions contundents... amb un gran nombre de treballadors acomiadats, doncs res... una mica de soroll, però més per distreure al personal que res.
Fins fa poquet jo era sindicalista... però m'he donat de baixa per que crec que no fan res de lo que haurien de fer... tots ens hem acomodat, la panxa ben contanta i el plat calent, no fecim més de lo que ens cal... podrie suar.

reempendre el camí,

2010-05-12T11:34:00.000+02:00

fa temps que no actualitzo el meu blog, de fet l'havia deixat força de banda, centrat sobretot en el facebook, ja no escribia res de res, o mol poc. Ara, però, he decidit reempendre el camí allí on el vaig deixar. Intentaré fer un "post" per setmana, coma mínim.

adeu xarxa social, hola xarxa social

2010-05-10T19:55:00.001+02:00

Fa uns dies vaig decidir donar-me de baixa del facebuk, no sé, no em donava molta confiança, ara estic provant l twitter, que a més, per facilitar-ne el poder publicar sovint, té una colla de clients que van de maravella, tan per a PC com per a MAC.

port

2010-02-05T23:12:00.001+01:00

darreres

2010-02-02T17:25:00.003+01:00

Estudiant... una miqueta

2010-01-29T16:22:00.000+01:00

Reus, 27 de generd de 2010, per la tarda

2010-01-27T18:42:00.001+01:00

el meu nou blog

2009-09-23T22:41:00.000+02:00

us presento el meu McDietari

Correfoc a Garcia

2009-08-16T11:44:00.000+02:00

Nova entrada aquí

Correfoc a Rasquera

2009-08-15T12:34:00.002+02:00

Lluciant un Aixadó

2009-05-01T08:16:00.001+02:00

Festa Major d'hivern

2009-01-22T17:14:00.000+01:00

Home dels Nassos d'Alforja, 2008

2009-01-02T04:58:00.001+01:00

coses de la vida

2008-11-18T18:49:00.003+01:00

Una pica plena de gots bruts, esclar, algú es queixa, però, lo millor... algú contesta!!
Ara bé, ningú els renta!!

Des del curset

2008-11-05T13:04:00.001+01:00

Des d’ahir, i fins aquest migdia, estem a Barcelona fent un curset, per adaptar els nostres llocs de treball a les noves tecnologies. Es tracta d’un programa (base de dades), per a poder centralitzar tota la feina de l’Associació per la que treballo.

Ahir vam venir amb tren, avui en cotxe, i, quin merder per entrar a Barna, jo no podria viure en un lloc com aquest...

Fins la soca, dels ous!!

2008-10-13T17:47:00.001+02:00

Ja n’estic fins la soca dels ous de tant de gilipolles que vol donar lliçons, i que després, resulta, haurien de tancar la seva boca pudenta!!

Quina colla!! Els veus tant altius!! Oh!! Són els millors... diuen: “ jo faig això, jo faig allò, que bo que sóc”, ah, però, que no us enganyin, són una colla de mentiders, que porten caretes per tapar allò que porten a sota. Ara, hi ha una dita molt certa, s’atrapa un mentider abans que a un coix!!

Eh!! No em feu cas, estic pensant en veu alta...

Sembla que “l’assuntu” pinta puta!!

2008-10-08T17:07:00.001+02:00

La crisis!!qui en té la culpa de la crisis, uns venedors d’hipoteques llogats per les entitats financeres que les regalaven sense tenir en compte si les podrien pagar o no, aquells que les compraven? Els paletes i manobres que treballaven a metros, cobrant grans sous i gastant-ho tot... es que les entitats financeres no tenien control sobre a qui donaven les hipoteques, es que les grans constructores que han fet uns calaixos enormes, i que ara han fotut a tothom al carrer, que van construir a tort i a dret més pisos dels que es podien vendre, no en tenen la culpa. Doncs, al meu entendre, si, la tenen tota. Esclar que la gent, en general, ha consumit desmesuradament, però, qui concedia els crèdits?

Ara, però, qui haurà de pagar l’ànec (col·loquialment, el pato), com sempre, som naltros, el poble, amb els seus impostos i rascant-se més del compte la butxaca!! Esclar, la culpa és nostra, de qui si no...

Ara, aquestos capitalistes neoliberals que critiquen el control dels governs sobre els mercats, s’aprofitaran del sistema “proteccionista” per a fer front a les seves males gestions. Crec que s’hauria de revisar aquest model, el neoliberal-capitalista, que ens fa patir a tots, mentre ells tenen unes bones butxaques que els permetran passar aquesta crisis sense gaires problemes. Potser no podran anar tan sovint a jugar a golf, per comptes d’anar-hi cada dia, hi hauran d’anar el cap de setmana. Naltros, tan mateix, seguirem patint de valent per arribar a final de més.

Ja arribat la tardor

2008-09-23T16:11:00.001+02:00

Realment, ha arribat, i no sols astronòmicament, no!! També meteorològicament... quin dia més maco que fa. Plou i fa fred. Ahir, molts es varen mullar de debò, i no sexualment parlant (com alguna ment calenteta ja haurà pensat), no!! si no, meteorològicament parlant... a molts, la pluja els va agafar desprevinguts, sense paraigües o anorac. A mi, particularment, la pluja em va agafar mirant-me-la per la finestra de la feina, lo fotut va ser quan, degut a la falta de telèfon, vaig haver de sortir... sort d’un paraigües plegable que tenim (a la feina), que si no.

No res, que sembla ser que ja podem dir adéu, definitivament, a l’estiu. De fet, per a mi és un descans, a veure si, a partir d’ara, ja no suo tant com ho he fet aquest estiu. Això, fa uns anys no ho hauria dit, ja que l’estiu era l’època de l’any que m’agradava més, ara, però, no n’estic tant segur de quina és la millor època, per a mi. Segurament, la millor, és la de els vacances, caiguin quan caiguin!!

La veritable història de...

2008-08-31T20:16:00.003+02:00

Per aquelles casualitats de la vida, hem descobert, mentre fèiem un vol pel voltant d’uns horts, l’origen de la quantitat de CD’s i DVD’s pirates que es venen pels nostres carrers. L’altre dia, a la feina, un nen em va preguntar, precisament, si sabia l’origen d’aquestos. A lo que jo, il·lús de mi, vaig respondre que: de gravadores il·legals, que els fan per cents, o milers, en locals amagats, dins de, l’anomenada, economia submergida... però, ara, després de veure les proves amb els meus propis ulls (ho he fotografiat, per a que no en quedi cap dubte), he comprés que realment, quan es parla de plantes de producció, és literal, plantes (vegetals), que produeixen els seus fruits a la terra, com molts dels aliments que consumim cada dia. D’aquesta manera, no tan sols es fa la competència deslleial a l’industria del cinema o de les discogràfiques, no, també a les fruiteries!!

Aquí teniu les proves de lo que us estic explicant:

Una nova crida!!

2008-08-26T22:08:00.001+02:00

De nou, demano a les ànimes caritatives, que de moment són molt poquetes (1 persona), si teniu jocs de taula que s’estiguin omplint de pols als vostres armaris, altells, quarto dels mals endreços, etc. Ja sé que de vegades costa desprendre’s de segons quines coses, sobretot si hom s’ho ha passat bé, o es té molts bons records. Penseu, però, que és per una bona causa.

Els nens i nenes que ho utilitzaran, com a mínim, hi fruiran tant com vosaltres...

Així, que a més d’andròmines tecnològiques per escoltar música, fer fotografies, practicar la informàtica, jugar, etc., també us demano jocs de taula, que, ara que s’acosta el mal temps, farà fruir a una bona colla de nois i noies!!

Una crida.

2008-08-15T12:17:00.001+02:00

Molts de nosaltres tenim a casa trastes tecnològics (gatgets, witgets, o com se’ls vulgui anomenar), que ja no utilitzem, per exemple, un reproductor mp3 dels primers, amb poca capacitat, i tan sols capaços de llegir dos o tres formats de música i res de fotos o vídeos, o un reproductor portàtil de CD’s , o altres trastets com una càmera de fotos digital de pocs megapixels, ordinadors, consoles, etc.

Doncs be, us vull proposar que els hi donem una nova vida, la seva utilitat es pot veure potenciada... jo conec un grup de nens i nenes, de joves i adolescents que encara els hi donaran un bon ús força temps. A vosaltres ja no us faran nosa i algú encara els desfruitarà... què us sembla? Jo ja hi poso el meu granet de sorra, amb un discman i un reproductor multimèdia (PMP), que ja no utilitzem, i que, de ben segur, faran bona companyia, encara.

Apa, si teniu quelcom d’aquestes coses, omplint-se de pols en un racó de casa vostra, allí on treballo jo hi ha un grup de nois i noies que els utilitzaran amb il·lusió, la mateixa que vosaltres vareu experimentar en obrir la caixa, treure els precintes, llegir les instruccions i utilitzar-los!!

Bons moments, les petites coses que et fan feliç…

2008-08-11T21:47:00.002+02:00

Doncs això, no són, en realitat, les grans coses, els grans successos, els que ens fan feliços. Em sembla que aquest és un tema que ja he discutit en altres llocs d’aquest blog, i en comentaris d’altres blogs. Però, perdoneu que hi insisteixi, segurament és per deformació professional.

Un recull de bons petits moments:

Obert per treball

2008-08-02T16:02:00.001+02:00

JAJAJAJA!! Sembla que tothom està de vacances i tanca les paradetes que tenien obertes, per a fer uns quants dies de (presumpte) merescut repòs, al que tots els treballadors i treballadores tenen dret en aquest país. Jo, enguany, no tinc dret, encara, a aquestos dies de repòs (de la feina), ja que ben just si fa ½ mes que treballo, però, espero, que l’any que ve, per aquestes dates pugui dir lo mateix que vosaltres... doncs res, desitjar-vos unes bones vacances a tots i totes aquelles i aquells que les pugueu fer!! I als qui no en podem fer, per ara, res, paciència, que a tot porc li arriba el seu Sant Martí*!!

* Traducció literal de la dita castellana que resa: “a todo cerdo le llega su San Martín”

Canvis

2008-07-15T15:06:00.001+02:00

Aquestos dies estic immers en època de canvis, si, però per a millor... a partir de demà deixaré de ser un aturat (quasi 8 mesos), per tornar al món laboral actiu... vaja! que tornaré a treballar.

Hom es pot preguntar què té de positiu treballar, amb lo be que s’està a casa sense fotre res i cobrant cada mes!! Doncs, en el meu cas, va ser d’aquesta manera el primer mes, però, els altres han estat un calvari, em sembla que no m’havien passat tantes “desgràcies” corporals seguides en ma vida. M’he enganxat de l’esquena, del coll, ha patit grips, constipats i angines de cavall, per no parlar que els preus pugen, i a l’atur el sou baixa (periòdicament).

Cap de setmana a Pamplona...

2008-07-08T22:23:00.001+02:00

Tot i que aquest cap de setmana passat (concretament el diumenge 6), es celebrava el Mercat Medieval al poble, jo tenia compromisos ineludibles a Navarra, en concret a Aoiz... es casava un tiet de la meva companya, per tan, no podia fer altra cosa que anar-hi, per moltes coses que fessin a Alforja. Així que el dissabte de "bodorrio".

I, el diumenge, abans del dinar familiar, al que tampoc es podia dir que no, vam anar a veure el "Chupinaz o", no a la plaça de l'ajuntament, on no hi cabia ni una agulla, si no a un altra lloc, a “Antoñuti”, on hi havia una gran pantalla per a veure-ho. El cava i el vi també van mullar a la gent, però menys. Despré s del Visca, quan tothom es pot posar el mocador al coll, la banda (xaranga)va comença a tocar.

Vam acabar la jornada Sanferminera veient balls regionals d’aquelles contrades, que, en part, no són tant diferents com els nostres, o al menys així m’ho va semblar a mi.

Revetlles, sopars, concerts...

2008-06-30T19:17:00.001+02:00

L’estiu ja ha arribat, i amb ell, les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, els soparets i algun que altra concert. Després d’uns dies de reflexions una mica preocupants, al menys per a mi, han donat pas a uns dies d’esbarjo, la veritat és que, tret d’un sopar on vam discutir una mica sobre el tema, no he pensat amb la crisis i les seves conseqüències, en aquestos darrers dies...

La primera celebració, la Revetlla de Sant Joan, on vam celebrar un sopar Medieval al poble, inscrit dins dels actes dels 850 anys. El plat central del menú, un bou de més de 200 Kg, primer cuit a les brases i després acabat de coure en unes cassoles amb ceba i bolets, què us puc dir: boníssim, ball fins a la matinada, bona companyia...

Uns quants dies de treva i, sant tornem-hi, les festes de Sant Pere a Reus, aquí, qui hi ha xalat més, la meva filla, a qui li encanten els gegants i els nanos, a més de tots els gru ps de danses i balls que hi ha participat... vam anar a veure al Miguel-in al Zeppeling de Salou, on hi feina un concert amb la seva banda, “Los Malditos Roedores”, Bestial!! un so potent, una música acollonant, de fet, es podria dir que el “rock is not dead”. Ah!!, se m’oblidava, abans a sopar amb els antics companys de l’ET i amb la banda. El dia de la Revetlla sopar amb les xiques de Girona i els de Castellvell, a Reus... i l’últim dia, el de Sant Pere, visita als elements festius de Reus, pel matí i per la ta rda... acabant amb un xampú del 8 a la Ferreteria!! Quina gloria (el xampú).

Lo pitjor de tot, l’hora que, quasi, hem tardat per sortir del aparcament del Parck-Central de Tarragona, amb un bat de sol que badava les pedres i amb l’AC del Cotxe una mica fotut, un calvari, vaja, per a fer penitència dels pecats i accessos d’aquestos dies.

Miguel, cada dia ho veig més negra…

2008-06-19T19:07:00.002+02:00

Ja sé que em titllaràs de catastrofista, que ho veig tot negra, que la cosa no està tant malament com em penso, però, nin, cada dia quan llegeixo i escolto les notícies (bàsicament, premsa per internet i ràdio, les notícies de la tele no les veig gaire), sento coses per preocupar-se de debò. Tant en el tema del canvi climàtic, ara es veu que el pol s’està descongelant a marxes forçades, i no ho sé del tot, be, gaire be gens, però em fa l’afecta que el pol deu exercí alguna “feina” en l’equilibri del clima mundial, o no? I, per altra banda, les notícies econòmiques, que cada dia són més dolentes... i, nin, els que sempre acabem pagant el “pato” (ànec) som naltros, el “poble pla”, la massa social, no els qui tenen els quartos...
L’altre dia, en un dinar, un paio comentava que la situació encara empitjoraria més, al seu entendre, i es veu que n’entenia, la cosa seria semblant al crac del 29!! Jo li vaig comentar que el 29 va ser causa de coses “dolentes”, i ell va respondre, si, però en uns anys va passar... si, esclar, després de milions de morts.
El “jefe” del Banc d’Espanya ha aconsellat a les entitats bancàries que redueixin sucursals. I jo em pregunto, aquets tios i ties, els atapeiran en altres sucursals?, no Miguel, crec que no, el que volia dir es que els fotessin fora, apa, al carrer... es veu que ningú vol parlar-ne, però les situacions d’atur massiu i misèria col·lectiva aniran augmentant en un futur, al qual ja hi som immersos de ple.
Ja veus nin, crec que si, que la cosa està molt xunga, i veig un futur molt negra, si no hi posem remei, i en aquest país solem fer les coses quan ja han passat... deu ser un mecanisme de defensa, no pensar en les coses dolentes que poden venir, i, a la curta pot ser bo, no patim estrés, però a la llarga pot ser totalment contraproduent, ja que en el millor dels casos, ens morirem de gana, almenys la majoria “pelada” (de quartos) que som naltros!!

Jo ja tinc el Firefox 3.0!!

2008-06-17T20:44:00.004+02:00

Doncs això, jo he col·laborat en aconseguir el rècord... i ja tinc la versió 3.0 d’aquest navegador... encara no he pogut provar totes les meravelles que diuen d’ell, però si he comprovat la rapidesa en que es carreguen les planes web, molt més ràpidament que amb el navegador Explorer. Pel que sembla, també és molt més segur...
Tot i que el sistema operatiu que més utilitzo és el Windows, actualment, al meu ordinador també hi conviu el Linux Ubuntu, un Sistema Operatiu, al meu parer, molt bo, i a més, molt proper a l’usuari final. De mica en mica l’hegemonia del tot Poderós va essent tocada gràcies a multitud de gent que posa el seu granet d’arena, treballant conjuntament en milers de programes lliures, oberts a tothom... i, també, cada dia som més els que utilitzem aquestos programes per a fer coses. Un exemple és el Firefox, un navegador robust, ben fet, molt segur i que cada dia utilitza més gent, a més, no és gens difícil d’utilitzar, i amb gran quantitat d’extensions i aparences, que el fan més atractiu, ah, i no són de pagament!!
EP!! I que no m’oblidi, està totalment traduït al Català!!

Aquí tinc el certificat que ho acredita:

Macarrons a dojo!!

2008-06-17T13:07:00.001+02:00

Qualsevol excusa és bona per a retrobar-se, i aquest cop ha estat una “macarronada”. Una olla plena de macarrons i unt munt de salses per a triar i amanir-los. L’experiència va ser bona, molt bona, diria jo... i amb aquesta trobada, ja en vam preparar de noves, un “guatec”, una “pollastrada”, etc...

Fa uns anys la majoria de ls que ens trobàvem érem fadrins, alguns aparellats, però sense gaires obligacions, més o menys tots sortíem de festa quasi cada cap de setmana. Ara, però, les tornes han canviat, i quasi tots, no tan sols estem aparellats, no, a més tenim canalla, i molts ja van a per el segon!! Si ens ho haguessin dit a les hores, segur que ens hauríem rigut a cor que vol!!

i no diré lo típic, ~~que ens fem grans~~, no!! no ho diré...

Entrevistes surrealistes

2008-06-13T11:02:00.001+02:00

Últimament, en les darreres entrevistes de treball que m’han fet, m’he sentit estrany, no sé cóm descriure-ho, tot allò que havia aprés de què dir, cóm dir-ho o quina postura n’és l’adequada, no sembla que hagi servit per a res... avui, que m’han fet la última, després de mirar el meu currículum, no m’ha preguntat quasi res, com si amb el que hi ha escrit ja fos suficient... m’ha explicat quines serien les meves tasques i el sou, i apa, ja et trucarem si surts seleccionat. Quan he entrat, damunt de la taula hi havia uns papers, que, com que l’entrevistadora no hi era, he pogut llegir. Eren unes proves, suposo que per a els possibles monitors, anaven sobre comprensió lectora, “llegeix aquest text i comenta’l”. Però, amí no m’ha la fet!! Confesso que quan ho he vist, he pensat, quina mandra, ara hauré de fer una prova, però, després, al sortir de la sala, he pensat que què estrany que no me l’han fet.
De fet, la feina per la qual he fet l’entrevista és la que he vingut fent els últims 9 anys, i que tot el que em deia ja ho sabia, no li he dit, però fins i tot algunes de les coses que m’explicava, com que el sou els ve marcat per la subvenció que els donen, etc... no eren del tot certes, ja que, per exemple, en l’últim lloc on he treballat, l’Ajuntament hi afegia “calers” per fer el sou una mica més atractiu. Ara, esclar, aquí es demostra el que aquestos projectes importen a les entitats promotores, uns sous baixos fan que la gent amb experiència no si presenti, o digui que no a la velocitat de la llum. Penseu-hi: has de fer de docent, ensenyar un ofici, teòricament i pràctica. No val tan sols la pràctica ja que majoritàriament els alumnes-treballadors tenen series mancances en la formació bàsica, ensenyar el sistema mètric decimal és tota una quimera, dibuix tècnic, tan sols unes bases, també..., i així podríem estar tot el dia. Ah, però, la cosa no s’acaba en l’ensenyament de l’ofici, ja que has de portar tota l’obra, fer d’encarregat de la mateixa, interpretar els planells, decidir quan els altres grups han d’entrar a l’obra, quins materials i on s’han d’anar a buscar, etc., vaja portar molta part del pes del projecte. Quants “profes” acceptarien aquesta feina, mal pagada i amb una gran responsabilitat a les espatlles?
No us dic el sou, per que em preocupa la vostra salut, us podria agafar un cobriment de cor de tant de riure!!

Per 10 minuts

2008-06-05T17:17:00.001+02:00

Ahir vaig anar a Barna, per una entrevista de treball, quasi tres hores de viatge, entre l’anada i la tornada, i deu minuts de reunió... Malgrat les aparences, aquest no és el tema, si no els trenets amb que es viatge. L’espera a l’estació de Reus va ser agradable, l’airet que corria feia suportable el sol de les primeres hores de la tarda (concretament, per allà quarts de quatre). Fins i tot diria que el lloc està be per passar-hi una estona relaxat llegint un llibre o veient els trens passar. El tren d’anada a la Ciutat Comtal se’l veia modernet, els seients no eren molt espaiosos, però s’hi cabia força be, algun fregament de colze, amb el veí del costat, quan et movies o es movia per caviar de postura, però res de greu. Ara, la tornada, per poder-me asseure al seient vaig necessitar un calçador, literalment!! Per poder canviar les planes de la revista que veig comprar-me, per fer més amè el viatge, quasi que tenia que empènyer el seient del davant. Això, amenitzat amb un “guiri”, enorme, al meu costat, que es va adormir... no us explicaré on va anar a parar la baveta del paio. Tal ment, el vagó semblava una llauna de sardines!! Ah, i se m’oblidava!! Com que el solet entrava per la finestra que tenia al costat, i l’AA encara no estava connectat, a més de sardines enllaunades, el vagó també semblava una sauna, amb uns vapors d’humitat d’allò més humana, ummm!! Quin bon viatge...

TOT PER 10 MINUTS!!

37

2008-05-26T10:46:00.001+02:00

Bons veïns

2008-05-19T10:21:00.002+02:00

Des de fa ja un temps, es va observant al terra de l’entrada del bloc, davant de l’ascensor, un tol que fa la pinta d’una pixarada, hi ho és. Jo al principi vaig pensar que era d’un gos, i que l’amo era una mica “guarrillu” i no ho netejava. Però es veu que no, després d’un temps em van dir que era d’humà. A les hores, vaig començar a pensar qui podria ser el subjecte amb incontinència urinària, que no podia arribar al seu wàter. Algú, encara, sense coneixement de causa, ja em va dir qui podria ser, però, jo vaig creure que ho deia per prejudicis, per la seva forma de vestir, pel seu aspecte, vaja. Doncs no, jo estava equivocat i qui m’ho va dir no. Es veu que el paio es pixa al portal, potser, per venjança del món cruel que l’ha classificat com a “vago y maleante”... però que amb la seva actitud poc cívica (per no dir gens), retroalimenta els estereotips del altres.

De fet, algú em va dir, ara aviat s’acabarà tot per que l’incaut se’n va de l’edifici. I, per una bona temporada, no es van repetir els tolls groguencs a l’escala. Ara, però, es veu que ha tornat, juntament amb els seus problemes de bufeta o de control d’esfínters (o tot plegat).

Es veu, però, que algú se n’ha cansat, i l’ha avisat, no cara a cara, si no amb un paperet, aquí teniu lo que l’hi ha dit, amb una gran dosis d’assertivitat (això que no falti):

Benvingut Ferran!!

2008-05-12T10:20:00.001+02:00

Moltes felicitats pels pares, la Núria i l'Hildebrand

Que no ens facin combregar amb rodes de molins

2008-05-11T20:27:00.001+02:00

Des de ja fa un temps estic observat quelcom molt preocupant, ens fan empassar unes hòsties tan grans i pesades com a rodes de molins, i lo pitjor, no ho veiem... algú podrà pensar que ara caic de la figuera, pot ser si, de fet, però, en la meva defensa, diré que ja fa molt de temps que ho penso, però potser és ara quan més clar o veig.

El canvi climàtic, les notícies que rebem sobre la falta d’aigua, el (poc) finançament que rep Catalunya, la crisis del totxo i la mundial (que portarà a la inanició a milions de persones (segons ens diuen), les invasions en nom de la llibertat, les definicions occidentals de terrorisme, el paga i calla..., i així podria estar una bona estona.

Les grans corporacions o indústries d’informació i els polítics, ens diuen el que ells volen i com volen que ho escoltem...

L’altre dia m’explicava una noia, que estudia medecina, com volen arreglar lo de la falta de metges, creant més facultats de medicina, però no més MIR’s als hospitals. Mirant el telenotícies, i parlant de la falta d’aigua a Catalunya, ensenyaven unes imatges de com s’inundaven els camps d’arròs, al Delta, donant a entendre que els pagesos d’aquella zona utilitzen sistemes arcaics se reg. També, sobre el tema de l’aigua, un dia a la tertúlia de la ràdio, un parlava del “malbaratament” d’aigua que realitzen els pagesos en regar els camps, i ningú dels altres va dir res de la gran modernització que han realitzat els pagesos en aquestos sistemes, ni la gran quantitat d’aigua que utilitza la industria i que podria reutilitzar per a molts dels seus processos. Quan es parla del “baix” nivell dels nostres fills a l’escola, ningú ens explica que el crèdit de síntesis que realitzen els nois i noies en acabar el batxillerat, fa que baixi la nota mitja, i que això no passa en altres comunitats. I lo del finançament!! Sense comentaris (per ara)...

Vacances a la mínima expressió.

2008-05-04T18:40:00.001+02:00

Vacances a la mínima expressió, si, però vacances... quan t’estàs ofegant el poder treure el nas per un forat i respirar aire et pot salvar la vida. Això és el que ha passat aquest pont de l’1 de maig. Quasi sense pensar-ho, ja que la intenció era anar a una boda, i amb el gasto que això comporta, en època de vaques magres, no semblava que la cosa arribés a passar de vetllada avorrida amb parents que poc es poden veure entre ells (a no ser que t’agradi l’espectacle lamentable que ofereix una semi - guerra freda). Però, tot al contrari, la cosa ha resultat molt be, quasi perfecte. Així, sense menjar-s’ho ni veure-s’ho (traducció desafortunada i barroera de la famosa expressió castellana), - ep, i no parlo del menjar i beure literal, dels que no en va faltar en quantitats exagerades, quasi bíbliques – hem acabat passant uns quants dies en un pobla (dormitori) de la comunitat de Madrid, en un hostalet bufó, on ens feien els llits (una preocupació menys), on, segurament degut a la inter-inamistat familiar, els responsables de tot el merder ens van oferir unes atencions remarcables i amb molta dosi d’omplidors líquids i sòlids d’estómacs. Tot això combinat amb un trasllat ràpid d’un punt a un altre de la geografia, sense embussos ni el cansament d’una conducció dilatada en el temps per paratges poc coneguts, sumant-hi que les tietes es morien de ganes de jugar amb les descendències més joves i, gràcies això, tu podies desentendre’t, momentàniament, de l’atenció al teu descendent i atendre una gerra de deliciós xampú, un plat de suculent embotit ibèric o parlar de les futeses que et passessin pel cap amb el pobre contertulià de torn que tinguessis a la vora, normalment, un altre feliç desatès momentani. Ha donat com a resultat uns dies d’oasis, un forat per respirar, unes verdaderes mini vacances. Això em ratifica la teoria. Que també he fet meva, que la consecució de la felicitat s’aconsegueix per la suma de les petites coses.

Avis a navegants espietes que ronden aquestos mars, últimament…

2008-04-04T22:20:00.001+02:00

Es veu que fa un cer temps que ronden per aquestos paratges un tipus de navegant indesitjable, “xivato”, de poques entranyes i dubtosa moral, que no dubte en exclamar: “QUÉ FUERTE!! i va de pressa explicar-ho a tothom, amb la boca desencaixada, per l’emoció de saber que farà mal , molt de mal.

Un tipus de personatge que jutgen als altres, pel que fan o diuen, sense haver-se mirat mai al mirall per a veure, en realitat, com son. Subjectes sense personalitat, que tan sols tenen com a hobbies posar el dit a l’ull dels altres i mirar als demés com a formigues obreres al seu total servei.

Però, aquests navegants, bucaners, mariners d’aigua dolça, pirates de safareig, filibusters de festa major, han de saber que els qui ells consideren insectes insignificants, també tenen ulls i orelles, per lo que, al llarg de moltes interaccions, també han acumulat MOLTA informació i que han enregistrat tots els seus moviments, TOTS.

Quan hom considera als qui l’envolten com insignificants, acostumen a comportar-se sense complexes, i de vegades, allò que fan és molt curiós, fet que fa que les formiguetes ho recordin be...

Un nou bloc

2008-03-04T20:44:00.001+01:00

Acabo d’inaugurar un nou bloc a Wordpress. Aquest bloc vol ser un lloc de noticies i curiositats sobre les noves tecnologies, sobretot les de consum, tant a nivell de hardware, com a nivell de software, passant per diversos programes, sistemes operatius, plataformes, vídeo jocs, reproductors portàtils multimèdia (PMP, de Portable Media Players), càmeres fotogràfiques i de vídeo, televisors d’última generació, algun telèfon mòbil, components per a PC, música, pel·lícules, sistemes de so, seguretat..., lo que vulgarment s’anomena un lloc freake, o, avui dia, també, un lloc Techi. Però, a més, i afegiré trastes molt allunyats de tot això, trastes, diguéssim, molt més rudimentaris i antics.

Per començar, hi he “penjat” dos posts, un que tenia en un bloc de prova, i l’altre que ja havia postejat aquí.

el trobareu cicant sobre: Trastes a la Xarxa

Dos caps de setmana seguits

2008-03-03T19:20:00.006+01:00

Primer cap de setmana (24 de febrer):

Una Calçotada com és manat, o no... Ens vam ajuntar una bona colla, i, ja des de fa un temps, amb crios i tot. A molts feia temps que no els vèia, però no costa gens de trobar temes per conversar, amb un bon tiberi al davant, i tants anys d'amistat...

(80 cm de Bracet de Gitano,

de crema, mmmmh!!)

Segon cap de setmana (2 de març):

De fet, la cosa va començar el dissabte, que, amb l’Alan i l’Emilio, vam anar a un viver de l’Ampolla, on ens vam proveir de diverses viandes marineres... i, el diumenge les vam passar pel foc i, cap a l’estómac!! Quin àpat!!

Ja se sap, al voltant d’una taula, amb companyia de bons amics i un bon assortiment de suculents menjars... res de dolent pot esdevenir.

Bricolatge masculí

2008-02-16T11:20:00.000+01:00

Realment, la vida està cara...

2008-02-16T11:05:00.001+01:00

Un xupa xup i una regalèssia 50 cèntims d’euro!! Que en pessetes són 83,193...

83 peles, AAAAHHHH!!

Ja en som un més a la colla!!

2008-02-06T20:44:00.000+01:00

Moltes felicitats Yoli i Sans!!
Benvinguda Mariona!!

Enquesta...

2008-01-27T13:39:00.001+01:00

La meva primera enquesta, en aquest bloc. Si us plau, no us costarà res de fer-hi una mica d’atenció i respondre la alternativa que més s’apropi, o coincideixi, amb allò què penseu.

Jo Sóc Diable 1

2008-01-18T17:30:00.000+01:00

Un petit vídeo del pas del Ball de Diables d'Alforja per Garcia, inclòs dins de la col·lecció "Jo Sóc Diable". És el primer, però, espero que no serà l'últim, si no un de tot una col·lecció que vull editar. El motiu, els 20 anys que el Ball de Diables fa aquest any...

Doncs sí, aquest cap d’any el vam celebrar a casa, en família!!

2008-01-04T20:15:00.001+01:00

.. i la família érem la N la E i Jo ... tres persones, , més encara, alguna d’elles es va quedar clapada desprès dels raïms, i, aquest algú, es va esperar per què hi havia raïms, si no tampoc hi hauria arribat.

Oh! Oh! Oh! Ja tenim el Nadal aquí, un altre any!!

2007-12-22T11:15:00.001+01:00

Oh! Oh! Oh! Ja tenim el Nadal aquí, un altre any!!

ens desitgem Bon Nadal i Feliç Any Nou!!,

ens donem petons i abraçades,

ens enviem nadales,

formulem desitjos d’amor i pau per a tot el món. Però, tot és quedarà amb això, desitjos i pensaments, paraules que s’endurà el vent, com la majoria de propòsits d’any nou que ens fem (fer dieta, anar al gimnàs, fer més excursions, deixar de fumar,...)

El que passarà aquí, també serà lo de cada any (des de, ja fa, un cert temps), comprar i comprar, gastar-se la paga extra, i la no tant extra, com autèntics addictes al fregament compulsiu de targetes de crèdit i dèbit, en els establiments més variats dotats, és clar, de datàfons. A més, es dona una cosa curiosa aquestos dies, que, qui més que menys, ha experimentat en carn pròpia, al fregar la targeta en una botiga, et diuen que les línies estan saturades. Tothom està comprant i les línies telefòniques i/o la capacitat de recepció de les entitats financeres, no poden absorbir la gran demanda...

Quelcom que sí m’agrada d’aquestes dates són els àpats (sopars, dinars i, inclús, esmorzars) amb familiars i amics. El que no caldria és que fossin tant hipercalòrics ni de luxe. Al meu entendre, l’important és el fet de reunir-se, en un acte social i socialtzador, al voltant d’una taula, realitzant unes conductes altament gratificants (reforçants), com són menjar, beure i xerrar agradablement, en la majoria de casos, amb persones que estimem.

I, ja per acabar, tan de bo, els desitjos de pau, amor i justícia per a totes les dones i homes del planeta no es concentrin sols per Nadal, i es reparteixin en fets i no sols paraules, duran tot l’any, el pròxim i els següents, fins que s’aconsegueixi. Aquesta hauria de ser la fita de tots i totes, sobretot de la gran majoria que, amb les nostres mans i esquenes, sostenim, carreguem i estirem el carro...

Arrosset negre al tros del Sans!!

2007-12-15T15:24:00.001+01:00

El passat diumenge ens vam trobar per a fer una paella d’arròs negre, a l’estil del Sans. El motiu de la trobada, a part de menjar-nos la malaurada paella, va ser el retrobament de vells amics, els de sempre... alguns, com jo mateix, ja no els veus tant com abans. Els motius, el més destacable deu ser la família, amb una nena petita ja no pots sortir tant com fa uns anys, també el fet de viure en una altra població, be això últim no en sóc jo l’únic, i així, en podria anomenar uns quants més de motius, però, no ho faré.

Primer l’arròs, al tros, i desprès el cafè a cal Canyon i Lídia, vam fer petar la xerrada una bona estona. Entre moltes de les coses de les que vam parlar hi havia el tema del cap d’Any, on el farem? doncs vam aclarir quelcom, que ningú el vol celebrar a casa seva... i poca cosa més.

Es curiós això dels amics de sempre, els del poble, podem estar molt i molt de temps sense veure’ns, ni, fins i tot, trucar-nos, però, quan et trobes sempre tens coses a dir-te, de mil temes... com que ens n’ha passat de tots colors junts, hem establert vincles molt forts, que no es trenquen ni amb el pas del temps, al menys amb un pas moderat. Així, quan aquestos vincles podrien arribar a trencar-se, el retrobament, fa que efloreixi a la consciència tot el que està relacionat amb aquestos vincles (sentiments, sobretot, però, també records) retroalimentant-los, pel que es tornen a reforçar.

L’autèntic esperit de la “ET”

2007-12-07T10:54:00.000+01:00

Ahir, a la nit, ens varem retrobar, per a sopar, els i les professionals que vam treballar per a fer possible un projecte tan complicat com la "ET". Els qui enteníem l’autèntic fi d’aquest projecte, els nois i les noies que en formaven part com alumnes...
I després de sopar, unes partidetes a les bitlles!!

El súmmum del súmmum

2007-11-29T22:50:00.000+01:00

A partir de demà, 30 de novembre de 2007, a les 15:15h (aproximadament) deixarà de ser un treballador en actiu per anar a engreixar, a partir del dilluns, dia tres, les llistes de l’atur. Però el súmmum del súmmum (en castellà, “el colmo del colmo), és que seré un monitor ocupacional desocupat!!
Això és podria entendre com que ja no hi ha atur, i que, per tan, ja no calen els meus serveis... però, no és així, no, la trista veritat és que el programa s’ha acabat, i per ara no n’hi ha cap més en perspectiva.

Ja està be la broma!!

2007-11-16T21:04:00.000+01:00

Ja està be la broma!!

Això és el que et passa pel cap quan vas a comprar al “super” i veus els preus. I és que fa esgarrifar el que s’ha apujat tot, i no parlo d’articles de luxe, no!! Parlo de les coses més bàsiques, com el pa o la verdura, els productes alimentaris de primera necessitat la llet, per exemple, s’ha apujat un 20 %!!
I lo més sorprenent de tot és que, malgrat que una gran majoria de gent arriba a final de mes ofegada, ningú diu res, tots callem i aguantem estoicament. Però potser a arribat l’hora de dir-hi quelcom, no?
Hauríem de fer una vaga de consumidors, ja se que seria costos, hi ha molts productes que hauríem de comprar, però n’hi ha molts d’altres que no caldria, o amb molta menys quantitat. Ara que ve Nadal, el que hauríem de fer es deixar de comprar tots aquells productes típics d’aquestes èpoques, si no els abaixen, ja que, sembla ser, s’apujaran un 70% respecte l’any passat!! Això és una atracament!! Una altre cosa, podria ser, utilitzar els cotxes tan sols lo necessari, no consumir tant de combustible, que també en paguem les ganes... i així, podríem trobar mil coses per fer.
S’HA DE DIR PROU!! O S’ABAIXEN ELS PREUS O ENS PUGEN ELS SOUS!!

Sopar a Cambrils

2007-11-13T23:25:00.000+01:00

Un xuleton al mas de la Maria, a Cambrils... el divendres 26 d’octubre

Ja sé que fa uns quants dies de tot plegat, però és que no he tingut temps de fer el muntatge. Ja sé que podria haver posat unes quantes fotos, però com que no sabia quines triar, les he posat totes...

La Maria ja és aquí!!

2007-10-30T07:38:00.000+01:00

la fira

2007-10-16T08:45:00.000+02:00

L’altre dia vaig anar a la fia de Reus, fins aquí tot sembla normal, o no. Teníem una entrada i la varem aprofitar, l’altre la varem haver de comprar, coses de la vida, per sort la nena, com que és petita, no paga, encara (quelcom és quelcom, va dir un calb al trobar-se una pinta sense puntes al mig del desert).
La visita va transcórrer de forma monòtona, un munt de cotxes, que al final em semblaven tots iguals, motos i quads... després cap a dintre, mobles i estris (inútils), i a la fi, l’àrea del tractament de aigües potables. Allí començà el mal son!! Un munt de venedors compulsius, que com era l’últim dia, volien vendre tot el que no havien fet durant la setmana. T’assaltaven sense pietat!! Els missatges no verbals que els llençaves no servien de res, per molt que acceleressis el pas al passar pel seu davant, per molt que els esquivessis, de forma evident, la mirada... res de res!! Ells atacaven!! Els tenies que dir algun “improperi” per a que et deixessin en pau.
Quina mala estona, no va ser un o dos venedors, no, varen ser 10 o 20!! Desprès d’aquesta experiència m’ha agafat una fòbia als estands de tractament d’aigua. Em sembla que continuaré comprant aigua envasada... i no sé si tornaré a la fira.

Dedicat a: KidNova

2007-09-28T07:44:00.000+02:00

Ho haveu vist tots, no? Ho haveu vist? La mare que em va parir!!

Festa Major de Reus 07

2007-09-26T17:26:00.000+02:00

algunes fotos...

Encara respiro...

2007-09-24T15:48:00.000+02:00

Últimament no he escrit res de res en el meu bloc, com es pot veure, la causa, el final de les vacances i el retorn a la feina. Com ja sabeu, els que treballeu, el retorn sempre és dur i l’aclimatació és un procés de, com a mínim, dues setmanes. Doncs be, ara, més o menys, fa dues setmanes que he tornat al treball i, tot i tenir ganes de dir coses, no ho he fet. Tinc algunes fotos de la Festa Major de Reus a punt, i la setmana que ve en tindré de la Festa Major del poble (Alforja)... que seran degudament “penjades” aquí.

S’acaben les vacances!!

2007-09-09T18:38:00.000+02:00

Quin dolor, quina pena, tenir un rellotge sense cadena!! Oh, les vacances s’acaben i, m’ha quedat una pregunta sense resposta al tinter... Quan una dona es posa la roba interior d’un home és una acte d’amor, però, quan és al contrari, quan un home es posa la roba interior d’una dona, aquest és un depravat, que, com a mínim, pateix d’una malaltia mental anomenada fetitxisme (una parafília).
Apa, a veure qui ho pot explicar.

Ja és Setembre

2007-09-02T11:17:00.000+02:00

Comencem el setembre amb molt bon peu!! Un arrosset dels que fan història, una creació del Mestre KidNova!!

Inactivitat merescuda (o no)

2007-08-28T14:50:00.000+02:00

Desprès d’un més juliol i de la primera quinzena d’agost molt mogudeta, en quant a publicacions al bloc, aquesta segona quinzena ha estat quasi parada la cosa... El motiu. Està molt clar, les (per a mi) merescudes vacances, han produït una mandra considerable per escriure res de res. Aquest escrit es per a recordar que encara existeixo, que encara camino pel món.

VACANCES!!!

2007-08-16T10:45:00.000+02:00

TAXAN!!

2007-08-14T08:06:00.001+02:00

JAJAJAJAJAJA!!

2007-08-13T08:04:00.001+02:00

aaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!

2007-08-12T20:43:00.000+02:00

ja no queda quasi res... jajajaja!!

2007-08-11T13:27:00.000+02:00

i és divendres!!

2007-08-10T19:51:00.001+02:00

sis dies (de res)

2007-08-09T17:34:00.001+02:00

Avui tocava el número 7, però he decidit no posar-lo i deixar-ho en negre...

2007-08-08T08:33:00.001+02:00

ja ho tenim aquí!!

2007-08-07T07:45:00.001+02:00

Sopar amb els companys de l'extingit Td'O

2007-08-06T20:20:00.000+02:00

Divendres 3 d'agost, soparet amb bons amics, i unes "copitxueles" al Campus!!

...

2007-08-06T07:45:00.000+02:00

10 dies...

2007-08-05T18:23:00.001+02:00

Això s'apropa!!

2007-08-04T13:06:00.000+02:00

dotze dies, amb festa incorporada!!

2007-08-03T01:48:00.000+02:00

dijous divendrós!!

2007-08-02T00:00:00.000+02:00

ja és dia 1 d'agost

2007-08-01T07:05:00.000+02:00

cada cop és més a prop...

2007-07-31T07:43:00.000+02:00

Dues setmanetes, i una miqueta més.

2007-07-30T07:44:00.001+02:00

Diada Castellera a Alforja

2007-07-29T21:29:00.000+02:00

Avui s’ha celebrat la Diada Castellera a Alforja, amb vermut inclòs!! El moment més dramàtic ha estat quan els Xiquets de Reus han fet llenya, i algú n’ha sortit una mica malparat.
Desprès, per als Castellers participants, hi ha hagut dinar i piscina per refrescar-se, i alguns hem procurat que tot tirés endavant…

P.D.
Aquesta podria ser la última, i dic, podria…

disset, sols en tinc disset!!

2007-07-29T08:45:00.000+02:00

... ja!! ja!! ja!! què més voldria (jo).